Assumpció de la Mare de Déu / 2013

Fe i humilitat (Lc 1,39-56)

Elisabet és plena de l’Esperit Sant quan parla amb Maria. Les seves paraules, per tant, són inspirades: «Feliç tu que has cregut!» Imaginem que Maria no hagués cregut les paraules de l’àngel en l’escena de l’anunciació. Hauria quedat ben confosa i espantada. De fet, hi va quedar. Però la fe li va permetre desbloquejar-se, posar la seva confiança en Déu i acceptar el seu paper en la història de la salvació. En efecte, la fe va portar la felicitat a la vida de Maria. No li va estalviar dificultats ni sofriments, però els va afrontar tots amb confiança en Déu i amor al seu fill Jesús. Va ser feliç perquè va creure.

I va creure perquè era conscient de la seva petitesa. «El meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa». Sí, ja sé som els reis de la creació i la nostra dignitat humana és inviolable. No estic dient que Maria pensés ni que ningú de nosaltres hagi de pensar: sóc un desastre, no serveixo per a res, valdria més que no existís… Estic dient que Maria tenia una visió realista de la seva relació amb Déu que la feia sentir petita, pobra, minúscula davant Déu, i alhora meravellada per l’amor amb què se sentia mirada, estimada, escollida per ell. Aquesta és la sana autoestima i la sana humilitat: el realisme de conèixer i acceptar les pròpies riqueses i limitacions.

Confiança en Déu i sana humilitat. És una manera ben positiva i adequada d’anar per la vida. És l’actitud de Maria, tal com es desprèn de l’evangeli d’avui. Avui que celebrem la seva pasqua, podem dir que li va anar prou bé. Ella ha estat la primera criatura humana que ha arribat a la plenitud de la glòria, juntament amb Jesús: per això diem que ha estat assumpta al cel en cos i ànima.

La festa d’avui és, doncs, una llum que s’encén en l’horitzó cap al qual caminem. Si ella hi ha arribat, vol dir que nosaltres també podem arribar-hi. Contemplar la Maria de l’evangeli és també per a nosaltres una lliçó per a la vida present. En un món tan descregut i tan pagat de si mateix, descobrim que la confiança en Déu i la sana humilitat són el camí que porta a una vida feliç ja des d’ara.

Jordi Vila