Or, encens i mirra (Mt 2,1-12) Jesús és el regal més gran que la humanitat ha rebut del seu Creador. Els tres mags vinguts de terres llunyanes representen els homes i dones decidits a deixar la comoditat de casa seva per explorar nous horitzons, disposats a posar en qüestió les seves velles seguretats per tal …

Continua llegint

Paraula, Llum i Vida (Jn 1,1-18) Hem tornat a proclamar avui el pròleg de l’evangeli segons sant Joan, que ja havíem llegit en la missa del dia de Nadal. L’evangelista ens presenta Jesús, el Fill de Déu, com la Paraula, la Vida i la Llum. Tres mots que expressen els grans anhels de la humanitat. …

Continua llegint

No enterrem la pau (Lc 2,16-21) D’aquí a pocs mesos farà cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial. Una carnisseria humana de morts a les trinxeres. La nit de Nadal de 1914 va succeir en diversos llocs del front un fet tan sorprenent que alguns l’han arribat a considerar una llegenda i altres …

Continua llegint

Josep somniador (Mt 2,13-15.19-23) Fins tres somnis de Josep apareixen en l’evangeli d’avui. Quan titllem una persona de somniadora volem dir que té tendència a evadir-se de la realitat, que no toca de peus a terra. Aquestes persones són poc fiables i no en fem gaire cas. Però els somnis de Josep són missatges divins, …

Continua llegint

Val la pena obrir (Jn 1,1-18) «Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit». Quan sentim que no hi havia lloc a l’hostal per a aquella parella que anava de part, ens indigna el cor endurit d’aquella gent de Betlem que no els va obrir la porta de casa i no els …

Continua llegint

Vèncer la sospita confiant en Jesús (Mt 1,18-24) L’any 1965, Paul Ricoeur va qualificar Marx, Nietzsche i Freud com a “mestres de la sospita”. Entre tots tres han qüestionat molt seriosament la sobirania de la raó en què es basava la filosofia moderna des del “penso, per tant existeixo” de Descartes. Hi ha tants condicionants …

Continua llegint

És el qui ha de venir (Mt 11,2-11) Només és una impressió, i potser vaig errat, però em fa l’efecte que quan era infant i jove (parlo dels anys seixanta i setanta) hi havia més gent esguerrada: coixos, cecs, tolits, nans… Encara hi havia alguns mutilats de guerra, i la medicina no tenia tants recursos …

Continua llegint

La festa de la gratuïtat (Lc 1,26-38) Acabem de celebrar a Vila-seca la V Portada de la Mare de Déu de la Pineda. És impressionant veure com, sense grans plataformes mediàtiques, la Mare de Déu continua tenint una gran capacitat de convocatòria i tocant la fibra sensible fins i tot de moltes persones que no …

Continua llegint

Desperteu (Mt 24,37-44) Si Jesús diu “vetlleu” és perquè parla a homes que ja estan desperts. Segurament a molts de nosaltres ens hauria de dir “desperteu”. “El Regne de Déu és a prop… és enmig vostre”. Aquest era un tema recurrent en la predicació de Jesús. Amb això vol dir que des del principi, quan …

Continua llegint

Donar la cara i donar la vida (Lc 23,35-43) El 23 de febrer de 1981 ha estat segurament la data dels temps moderns en què la monarquia espanyola ha gaudit de més popularitat. Feia poc més de cinc anys que el rei Joan Carles I havia pujat al poder com a successor del dictador Francisco …

Continua llegint