Diumenge I d’Advent / A / 2013

Desperteu (Mt 24,37-44)

Si Jesús diu “vetlleu” és perquè parla a homes que ja estan desperts. Segurament a molts de nosaltres ens hauria de dir “desperteu”. “El Regne de Déu és a prop… és enmig vostre”. Aquest era un tema recurrent en la predicació de Jesús. Amb això vol dir que des del principi, quan va crear el paradís, Déu volia un món digne d’ell, un regne governat per l’amor, la justícia i la pau. És evident que de bon començament els homes ho hem espatllat: recordem la desobediència d’Eva i Adam, la violència de Caín… Però Déu no es fa enrere i s’encarna perquè el seu Regne pugui obrir-se pas entre nosaltres. El Fill de l’home ve, no pas a castigar i a expulsar, sinó a reparar, a acollir, a estimar. Ve a donar-nos el seu Esperit perquè el món pugui canviar de fesomia. Que no ens passi de llarg, que no ens agafi desprevinguts i adormits. Fem-nos un petit examen de consciència. ¿M’afecta la pobresa que s’estén al nostre voltant? ¿Em revolta un sistema econòmic que permet que les empreses puguin enviar treballadors a l’atur per tal d’augmentar els seus beneficis? Davant la violència de gènere, ¿he fet alguna cosa per augmentar el mutu respecte entre dones i homes? ¿Pateixo amb les famílies trencades i amb els fills ferits i desorientats per la separació dels seus pares? ¿Miro amb respecte i amb sensibilitat la lluita dels pobles que lluiten pacíficament per la seva llibertat i el seu reconeixement? ¿Sóc conscient del drama, de la injustícia, de la violència, del sofriment, de la hipocresia que s’amaguen darrera de cada avortament, per legal que sigui? Podríem omplir pàgines amb preguntes semblants. Cada notícia del diari, cada esdeveniment que afecta un veí nostre, pot ser una crida de Déu, un signe de la presència del Fill de l’home entre nosaltres, que es fa present especialment en els qui tenen fam, els malalts, els presos, els forasters… Que no ens agafi despistats. Jordi Vila