Foc, baptisme, divisió (Lc 12,49-53)
Cap foc al bosc. Tots sabem que un llumí encès o una burilla mal apagada poden provocar un foc incontrolable i un gran desastre. Per això el foc ens espanta, i ens estranya que Jesús hagi fet servir aquesta imatge en la seva predicació. Avui dia associem espiritualitat a pau, silenci, harmonia, benestar, quietud. El foc no lliga amb tot això.
Continuem endavant amb la lectura de l’evangeli i trobem que Jesús ha de passar la prova d’un baptisme. Un altre motiu d’estranyesa: què vol dir que el baptisme és una prova? Tirar una mica d’aigua al cap, o fins i tot submergir-se en una piscina, com es feia antigament, no és cap heroïcitat!
I així arribem a la màxima dificultat d’aquest evangeli: ara Jesús ens diu que ha vingut a portar la divisió,fins i tot dins una mateixa casa. On és aquell «us deixo la pau, us dono la meva pau»?
Mirem de desentrellar el misteri. El foc ens remet a les llengües de foc que es van posar damunt dels deixebles a la Pentecosta, és a dir, a la irrupció de l’Esperit en les seves vides. Un Esperit que, en efecte, és expansiu com el foc, com ho prova el fet que immediatament es posessin a predicar a la multitud que aquell dia de festa s’havia aplegat a Jerusalem.
La prova del baptisme que Jesús havia de passar era la seva mort en creu. Sense mort no hi hauria hagut resurrecció, i sense resurrecció no podríem parlar de la victòria definitiva de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort.
La divisió que Jesús provoca és la que es dóna sempre entre el bé i el mal, la solidaritat i l’egoisme, la llum i la foscor, l’esperança i el desesper. Divisió que podem descobrir dintre de nosaltres mateixos, escindits tantes vegades entre el desig del bé i la tendència al mal, l’anhel per créixer i construir i les pulsions immadures i destructives.
El papa Benet XVI va dir que els cristians som cridats a ser en el món d’avui una minoria creativa. No cal que siguem molts, però sí que hem de ser significatius, força positiva i transformadora en una societat desorientada. Això no ho podrem fer sense assumir el sacrifici, la contradicció i l’oposició, tal com va haver de fer Jesús mateix, fins a la creu. En contrast amb l’espiritualitat evasiva que avui dia està de moda, Jesús ens proposa una espiritualitat encarnada. Mentre els gurus ens conviden a descobrir la futilitat d’un món que només és aparença, Jesús ens envia el seu Esperit perquè Déu estima aquest món que ell ha creat i vol que ens comprometem a transformar-lo segons els criteris del Regne de Déu.
Jordi Vila
