Més i millor fe (Lc 17,5-10)
Quan els apòstols van demanar a Jesús que els donés més fe, segur que no s’esperaven la resposta que els va etzibar. El gra de mostassa és la més petita de les llavors, de manera que és com si Jesús els hagués dit “no presumiu de fe, tant de bo que en tinguéssiu tan sols una mica de no res”.
La veritat és que quan algú em diu que té molta fe em poso a tremolar. M’ho diuen persones que afirmen tenir molta fe en qualsevol marededéu però que no les veuràs mai a l’església, com si encara no sabessin que si venerem Maria és precisament perquè és la Mare de Jesús, i els seus deixebles ens trobem cada diumenge en celebrar l’eucaristia. A vegades, quan visito el tanatori, em diuen: “com li ha pogut passar això a ella, que tenia tanta fe?” – com si la gent creient no s’hagués de morir.
Ho deixo com a pregunta perquè ningú no s’escandalitzi: ¿la fe ens ha de protegir dels perills d’aquesta vida? ¿Com es curen les malalties, amb medecines o amb rosaris? Si un mosso ens multa per excés de velocitat, ¿li podem dir que no corríem cap perill perquè estàvem resant a sant Cristòfol? Si un estudiant ha d’aprovar un examen, ¿què és millor, que estudiï o que resi? Si la pregària servís per aprovar, els professors haurien de vigilar encara més els alumnes; “tu, no copiïs… i tu, no resis!”
Els filòsofs de la modernitat confiaven que, a mesura que disminuís la fe religiosa, augmentaria la fe en la raó. Però no és així: a menys fe en el Déu de les religions, més credulitat i més superstició. Perquè, sense ànim d’ofendre ningú, no es pot titllar d’altra manera l’augment de pràctiques pseudocientífiques com el reiki o l’homeopatia, el pseudobudisme del ioga que es practica a Occident i la xerrameca quàntica que no té res a veure amb el que em van fer estudiar a la carrera de ciències químiques.
La fe, en certa manera, és com el vi. Si el que apreciem és la quantitat, acabarem ebris, fora de la realitat. Es tracta de millorar-ne la qualitat: una fe que ens ajudi a viure amb més goig, amb més confiança, amb més sentit i profunditat. No una fe que ens faci la vida més fàcil, sinó que ens ajudi a trobar sentit i motivació en qualsevol circumstància. No una fe que pretengui posar Déu al nostre servei a base de demanar-li coses, sinó que ens ajudi a descobrir per a què serveix la nostra vida i a qui hem de servir.
Jordi Vila Borràs
