Avui celebrem l’inici del dia més gran de la història humana, del dia sense ocàs dins del qual tots naixem, vivim i morim, caminant cap a la vida eterna: el dia de la nostra salvació.
Celebrem el dia de la trobada entre la iniciativa inaudita i libèrrima de Déu, que s’aboca vers nosaltres sense tenir-ne cap necessitat, per pur amor, i la disponibilitat obedient i coratjosa de Maria, la noia que va dir que sí sense demanar explicacions, només perquè Déu li ho demanava.
Ningú se’n va adonar, tot va succeir en la més estricta intimitat d’una cambra en una petita llar de Natzaret, aquell poble de qui ningú havia sentit a parlar. L’àngel hi va trobar una noia totalment oberta a escoltar la crida divina que li parlava al cor i a respondre-hi amb el sí més incondicional que mai hagi estat pronunciat.
Ara que hi ha dies mundials i internacionals per a tot, avui podríem celebrar el dia internacional de la vida interior. Aviciats com estem a tota mena d’estímuls externs que ens arriben per mitjà de tota mena de pantalles i auriculars, convé recordar que l’experiència de Maria es va congriar en el silenci i la pregària contemplativa.
I, posats a demanar, proposo també que celebrem el dia del sí per a tota la vida, quelcom que avui sembla utòpic però que Maria va admetre amb tota naturalitat. Un sí que és possible perquè és resposta al gran sí, a la iniciativa primordial d’un Déu que, em repeteixo, sense tenir-ne cap necessitat i per pur amor, surt de si mateix per encarnar-se en la persona de Jesús, el Fill de Maria, nascut a la vida mortal perquè nosaltres puguem néixer a la vida eterna.
Jordi Vila Borràs