Celebrar l’aniversari de la mare sempre és una cosa molt especial. Mentre viu, l’aniversari del naixement. Quan ja no hi és, el de la mort.
De Maria celebrem cada any no dos sinó tres aniversaris. El del naixement, el 8 de setembre. També el de la concepció, el 8 de desembre. I avui, el de la seva assumpció o glorificació al cel, que és la manera com parlem de la seva mort i resurrecció.
Quan diem que ha estat assumpta al cel en cos i ànima, no parlem d’una pujada vertical en globus, acompanyada d’uns quants àngels, encara que els pintors ho representin d’aquesta manera. Estem dient que Maria ja ha experimentat la resurrecció, és a dir, la victòria sobre la mort i la unió amb Déu que tots esperem un dia també assolir.
En el Credo afirmem la fe en la resurrecció dels morts. Sense aquesta fe la vida dels cristians seria absurda, com diu sant Pau. Malgrat tot, ens costa molt d’entendre que en la vida eterna no hi ha temps tal com nosaltres l’experimentem, i a vegades se’ns fa llarga la vida quan trobem a faltar algú que ha mort abans que nosaltres. Veiem la resurrecció com un fet futur, i un futur llunyà perquè no esperem que el món s’acabi demà passat. Els especialistes en escatologia ens parlaran d’un present etern, més que d’un futur, però això és cosa d’especialistes.
Celebrar l’Assumpció de Maria ens ajuda a entendre que sí, que és veritat que el present escatològic ja ha començat, perquè Maria ja hi és. I això referma la nostra confiança en què els altres difunts, si encara no hi participen, si més no algun dia també en participaran. Maria és figura i primícia de l’Església, és a dir, que el que li ha passat a Maria és el que ens ha de passar a tots els éssers humans que formem part d’alguna manera d’aquest gran poble que es va formant al voltant de Jesús.
Jordi Vila Borràs