Generalment els éssers humans tenim una vinculació afectiva única i molt intensa amb la mare. Patim quan ella pateix, desitgem que aprovi les nostres accions, i ens dol si les desaprova; quan ja no hi és, la trobem a faltar.
Segurament per això el poble cristià, fins i tot el menys cultivat religiosament, viu la festa d’avui d’una manera especial, com una veritable festa major. No n’hi ha per menys. Maria, la mare de Jesús, vinculada a ell d’una manera tan especial des del moment que Déu la va escollir perquè fos la Mare del seu Fill, que va compartir amb ell d’una manera única el sofriment de la creu, que va acompanyar els deixebles reunits de nou per la trobada amb el Crist ressuscitat i transformats per l’Esperit, acaba el seu camí a la terra. I és glorificada, participant ja de la vida plena i eterna que el seu Fill Jesús ens ha guanyat amb la seva victòria sobre el pecat i la mort. Perquè ni tan sols la mort pot separar la Mare del Fill.
Nosaltres ens n’alegrem des del fons del cor perquè, units a Jesús per la fe, vinculats a ell des del baptisme, sentint-nos membres de la seva família, tenim també Maria per Mare. I ens n’alegrem també perquè veiem en la seva assumpció al cel la prefiguració de la glòria a la qual també nosaltres un dia esperem arribar.
Jordi Vila Borràs