Quan una empresa vol posar al mercat un nou producte, primer de tot crida el departament de publicitat perquè endegui una campanya. Cal que els consumidors pensin que el producte és millor que tots els altres que hi ha al mercat i que sentin la necessitat de comprar-lo.
Una cosa semblant volia fer Joan Baptista per donar a conèixer Jesús al poble: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo… Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Una campanya espaterrant.
Però apareix Jesús, i la sorpresa és majúscula. Podem comparar-la, salvant les distàncies, amb l’aparició del papa Francesc el dia de la seva elecció. Un papa argentí, vingut “de la fi del món”! Tothom espera rebre la benedicció del papa, i el papa s’inclina per rebre la benedicció del poble. Al Jordà, es presenta Jesús venint de Natzaret (en pot sortir res de bo?) i, quan tothom espera el seu baptisme, es fa batejar per Joan. Un enviat de Déu sortit d’enmig del poble que es fa solidari amb ell, assumint com a propi el signe del baptisme amb aigua, manifestació de la necessitat de girar el cor cap al Senyor.
I així com des del primer moment es va fer palesa la sintonia del poble cristià amb el papa Francesc, en l’escena del baptisme es fa palesa la sintonia de Jesús amb Déu mateix, que li diu «Ets el meu Fill, el meu estimat», mentre es manifesta l’Esperit que els uneix.
Ja el profeta Isaïes havia previst que l’estil publicitari del Senyor és molt particular. Ofereix gratuïtament el millor aliment i la millor beguda, perquè el nostre Déu és més esplèndid i generós que ningú. També és generós a perdonar. I és un Déu de paraula. Una Paraula fecunda, que no torna al Senyor fins haver complert la missió encomanada. Jesús, la Paraula feta carn, no va tornar al Pare fins haver-nos obert les portes del Regne.
Jordi Vila Borràs