Joan batejava amb aigua. Aigua i prou. Era un signe de purificació, una preparació per a la vinguda del Messies. No fos cas que els pecats del poble la retardessin.
No tenia sentit que Jesús anés a fer-se batejar per Joan. Ell no tenia cap pecat del qual hagués de ser perdonat. Ell era el Messies que els altres esperaven. De fet, no hi va anar pels propis pecats, sinó per fer recaure damunt seu els pecats del poble. Aquest és el sentit que donarà a tota la seva vida: abaixar-se i solidaritzar-se fins a morir en la creu per tal d’expiar els pecats que ell no havia comès.
Potser perquè el ritu baptismal de Joan no pot contenir ni expressar la identitat ni la missió de Jesús, el cel s’obre, l’Esperit davalla i se sent una veu que declara que Jesús és el Fill estimat del Pare.
Amb aquesta escena comença l’evangeli de Marc. Com els millors textos literaris, ens descriu en poques línies i amb gran profunditat la figura del protagonista de l’obra. I, al mateix temps, ens indica la gran diferència entre el baptisme de Joan i el de Jesús.
El baptisme de Joan és un signe humà de religiositat, el reconeixement de la necessitat de ser perdonats i de canviar de vida. El baptisme cristià és un sagrament, una acció divina que provoca en nosaltres un nou naixement, la immersió en la nova vida que l’Esperit de Jesús ens regala, per la qual el Pare ens rep com a fills.
Malauradament, a vegades sembla que el baptisme cristià sigui per a nosaltres menys valuós del que ho era el de Joan. Fàcilment el reduïm a una tradició buida de significat. Sovint, quan pregunto als pares per què volen batejar el seu fill, només em saben dir que a la seva família sempre s’ha fet així. No s’adonen de la incoherència entre el fet de demanar el baptisme per al fill i no demanar el sagrament del matrimoni per a la parella, i no entenen que l’Església demani un certs requisits perquè una persona pugui assumir l’ofici de padrí o padrina. No sempre és fàcil ajudar les famílies perquè entenguin i valorin adequadament el sentit del sagrament que demanen i assumeixin amb responsabilitat la seva missió d’educadors en la fe.
El papa Francesc diu que hauríem de celebrar l’aniversari del nostre baptisme més que no pas el del nostre naixement. De fet, el naixement és l’inici d’una vida que un dia s’acabarà, mentre que el baptisme és el naixement a la vida en Crist, una vida que venç la mort i perdurarà per sempre a la casa del Pare.
Jordi Vila Borràs