La gent vivia en l’expectació del Messies, diu l’evangeli de Lluc. De fet, esperaven un heroi que els alliberés de la vida penosa que portaven, sotmesos a l’opressió política dels romans, a la colonització cultural pagana que amenaçava la seva identitat i a l’explotació econòmica i la corrupció dels grans sacerdots, dels publicans i de la cort d’Herodes. L’heroi que els alliberés de tot això havia de venir forçosament de part de Déu, havia de ser el Messies.
I, sens dubte, el Messies havia de venir de dalt i havia d’estar per damunt del poble. Per això sospitaven que Joan pogués ser aquell que tant esperaven. Perquè qui bateja està per damunt de qui és batejat. Joan s’apressa a dir que han d’esperar algú encara més gran, perquè batejar amb l’Esperit Sant i amb foc és més que batejar amb aigua. Han d’esperar algú tan poderós que Joan no és ni tan sols digne de deslligar-li el calçat, que és una de les atencions que els criats tenien envers els senyors.
Aleshores Jesús adult fa la seva primera aparició en l’evangeli. I desmunta totes les expectatives de Joan i del poble. No ve amb glòria i poder, revestit de majestat. Humilment, com tothom, es fa batejar amb aigua. S’abaixa, no es bateja sinó que es fa batejar. Ni Esperit ni foc, només aigua. S’iguala amb el poble que espera i que pateix. Volien un heroi i es presenta amb aspecte d’antiheroi.
I aleshores, mentre prega, baixa l’Esperit i se sent la veu del Pare que diu: Ets el meu Fill, el meu estimat. Sí, el Pare se sent complagut fins a l’emoció de veure el Fill que ha assumit plenament el seu paper: no té només aparença d’home, sinó que és home del tot i comparteix totalment les expectatives, els sofriments i les necessitats del seu poble.
Encara avui, vint segles després, els que ens diem cristians preguem Déu enmig de les dificultats i moltes vegades li demanem que intervingui “des de dalt”, que amb el seu poder resolgui tots els problemes en un obrir i tancar d’ulls. No hem après que ell vol actuar d’una altra manera. Ell s’ha fet pobre, feble i necessitat com nosaltres perquè descobrim que la solució als nostres problemes no rau en poders o amenaces sobrenaturals sinó en la força transformadora de l’amor. Ell ens cobreix amb el seu amor i ens ensenya a estimar: aquest és el foc diví que ens purifica de l’egoisme i ens omple del mateix Esperit de Jesús. Així s’obre el cel davant nostre i veiem obert el camí de la salvació.
Jordi Vila Borràs