Els cristians preguem pels difunts.
Com fa tothom, plorem pels que trobem a faltar, evoquem els seus records i revivim dins el cor els lligams, els sentiments, les experiències que ens han unit a ells i que fan que continuïn vivint dins nostre quan ja han deixat aquest món. Això ho fa tothom.
Però els cristians, a més a més, preguem pels difunts. Preguem perquè volem que visquin en Déu. Acabem de llegir un fragment de la passió de Jesucrist segons sant Joan. És una narració plena de detalls, molts d’ells amb un valor simbòlic, però alhora totalment realista. Jesús va morir, víctima de la maldat i la injustícia humana, d’una manera similar a la de tants altres condemnats a mort. Ell ha compartit amb tots els homes l’experiència de la mort.
Però després Jesús va ressuscitar, i tenim la ferma esperança que tots els homes compartirem amb ell l’experiència de la victòria sobre la mort. Creiem que ell ha mort perquè tots puguem tenir vida eterna. Això de la resurrecció i la vida eterna no és una llei universal, tal com ho és la reencarnació en les religions orientals. No tenim capacitat de ressuscitar per nosaltres mateixos. És Crist qui ens ressuscita. Però ell només ens pot ressuscitar si ens hem lligat, vinculat, associat a ell. Això és la vida cristiana: aprofitar tots els mitjans que Jesús mateix ens dóna perquè puguem ja des d’ara viure amb ell.
En el fons, el vincle que ens uneix a Jesús, el Fill de Déu, és l’amor. Perquè Déu és amor, i nosaltres estem units a Déu en la mesura que hem après a estimar. Celebrar els sagraments sense amor, resar sense amor, fer bones obres sense amor no serveix de res.
En la vida eterna, l’amor ho és tot, perquè és viure en Déu, que és amor. Per això té sentit pregar pels difunts. No els podem veure, no els podem tocar, no podem parlar amb ells, però els podem estimar.
L’amor és etern, i l’eternitat és misteriosa. En l’eternitat el temps no corre. Per això, encara que ens resulti estrany, la mort d’una persona no ens priva de continuar estimant-la i de mirar d’aprendre a estimar-la més i millor, no ens priva de perdonar i de demanar perdó a aquelles persones amb qui hem tingut conflictes. I això, encara que ens costi d’entendre, ens ajuda a nosaltres i també els ajuda a ells a viure en l’amor, a vincular-se més estretament a Jesús i, per tant, a ressuscitar.
Jordi Vila Borràs