Moriré tal com he viscut: Jesús no va dir aquesta frase, però penso que podria haver-la dit perfectament, i que resumeix bona part del missatge que va donar als deixebles en aquell darrer sopar.
El lavatori dels peus és una manera de dir-los que s’ha passat la vida fent això. Ha fet de la vida un servei: escampant l’anunci del Regne, curant malalts, perdonant pecats, convocant seguidors. Res en benefici propi, tot per al Pare i per als germans.
En les paraules de l’eucaristia anuncia als deixebles que la seva mort serà un gest d’entrega, que vessarà la seva sang per nosaltres i per tothom en remissió dels pecats.
I ens convida a fer nosaltres el mateix. A rentar-nos els peus els uns als altres. A partir el pa i compartir amb els germans. Compartir, no competir. Aleshores entrem en comunió vital amb ell, aleshores ens fem dignes de menjar el seu cos i beure la seva sang.
Avui envoltem les espècies eucarístiques d’una solemnitat especial. Ens ajuda a prendre consciència del gran misteri d’amor que són, de l’actitud de meravella que sempre haurien de despertar en nosaltres. Però no hem d’oblidar mai que la millor adoració de l’eucaristia no consisteix a cremar encens i fer moltes genuflexions, sinó a viure tal com Jesús ens ha ensenyat: servint els germans, entregant la vida.
Jordi Vila Borràs