Quaresma de nou. Com cada any. Però no és una repetició. Cada dia el sol es pon i torna a sortir, però sempre és un nou dia, diferent de l’anterior, un pas endavant en la línia del temps i en el fil de les nostres vides. Així ha de ser també la Quaresma.
Quaresma és temps d’anar a l’essencial de la nostra existència. Temps de pregària, dejuni i almoina. Temps, per tant, de créixer en el tracte amb Déu, en el domini de nosaltres mateixos, en la relació amb els altres. Anem passant la vida vivint a mitges, defensant-nos de Déu, dels altres i de nosaltres mateixos, aixecant barreres que ens donen seguretat però que acaben empresonant-nos. Quaresma és temps de baixar aquestes defenses i de confrontar-nos amb la veritat nua.
Quina és la veritat? Que Déu ens estima i ens ha creat per a l’amor, i que nosaltres encara no en sabem i encara no ens atrevim. I per això ens cal refer la confiança en Déu, demanar perdó i posar de nou fil a l’agulla. És temps de treball interior i de reconciliació, per tal de viure amb tota veritat el gran misteri de la Pasqua, que ens obre l’horitzó de la vida divina.
Jordi Vila