Amb quatre pinzellades, la primera lectura ens introdueix en la Setmana Santa. Hi endevinem el que Jesús vivia interiorment, que ha de ser referència per a les nostres vides.
Les dues primeres pinzellades són complementàries: llengua de mestre i orella de deixeble. El veritable mestre no és qui ho sap tot i té sempre l’última paraula. El veritable mestre és qui ensenya a aprendre, i ho fa predicant amb l’exemple: sempre obert a aprendre coses noves.
Jesús és el mestre que ha vingut a ensenyar-nos el camí que porta a la vida plena. Ell ens ha ensenyat que Déu és pare i perdona, i que ens ha creat perquè participem del seu amor. Ell, amb orella de deixeble, ens ha ensenyat a escrutar i a obeir la voluntat del Pare fins i tot quan més costa.
Tercera pinzellada: Jesús sap patir. No es fa enrere, para l’esquena i les galtes, no amaga la cara davant d’ofenses i escopinades. Resistència pacífica, que deixa el botxí perplex, que l’obliga a pensar i a replantejar-se moltes coses. No és estrany que fos precisament el centurió qui exclamés, en veure la manera com va morir Jesús: “És veritat, aquest home era Fill de Déu”.
Quarta i darrera pinzellada: llum enmig de la tenebra, esperança en la victòria. El Servent sofrent sap que Déu l’ajuda. Per això no es dóna per vençut. Sap que no quedarà avergonyit. El Divendres Sant només té sentit perquè hi ha Pasqua. Després de la mort ve la resurrecció. Per això, fins en les situacions més difícils, podem anar sempre endavant sense perdre la llum i l’esperança.
Jordi Vila Borràs