Davant dels grans reptes podem reaccionar de maneres molt diverses. Posem que s’acosta el dia d’un examen. Hi ha estudiants que comencen a patir de tal manera que es bloquegen i són incapaços de preparar-lo adequadament: no mengen, no dormen i es queden en blanc. N’hi ha d’altres que prefereixen fer com si no hi hagués examen, i quan falten cinc minuts s’encomanen a un cop de sort i intenten fer trampa copiant d’un company. És fàcil de veure que cap de les dues actituds no és adequada i que no duen a bon port.
L’evangeli d’avui ens avisa que el mateix que fem davant dels exàmens ho fem davant de la vida. Sí, la vida és una mena de gran examen que ja ha començat, i arribarà el moment que ens diran que és hora de recollir. Aquest moment arribarà per a cadascú a l’hora de la mort i de la trobada amb Déu cara a cara. També la humanitat en conjunt tindrà un final, més o menys llunyà en funció de les decisions que anem prenent sobre nosaltres mateixos i sobre els recursos del planeta.
Hi ha qui viu esporuguit. Són els reis de l’ai ai ai. Només veuen els perills i els desastres, que certament n’hi ha. Però el missatge de Jesús és un clam d’esperança, un sí a la vida. Hi ha llum al final del camí, perquè el nostre Déu és un Pare que estima i que perdona: «alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».
N’hi ha, en canvi, que viuen la vida. En diem vividors o reis del txa txa txa. Només es preocupen del seu benestar. En canvi, el missatge de Jesús ens diu que tenim una tasca en la vida i que hem d’estar alerta perquè no ens passi l’oportunitat de dur-la a terme. El Senyor ve a salvar-nos, que no ens trobi dormint.
Jordi Vila Borràs