Jesús no ha vingut al món a defugir les temptacions sinó a vèncer-les. Formen part de la naturalesa humana: des del moment que gaudim de consciència moral i de llibertat, podem triar sempre entre els camins del bé i del mal, de construir o de destruir, d’unir o de dividir, d’avançar o de retrocedir. Com a humans, tots sols no ens n’hem sortit: això és el que vol dir la història del primer pecat d’Adam i Eva. I per això ha vingut Jesús: per mostrar-nos que és possible ser humans i no sucumbir a la temptació, i que això ens fa créixer en humanitat.
Les tres temptacions són ben significatives, i ens hi podem veure ben retratats. La primera és la més burda: davant de les dificultats, buscar solucions fàcils des de l’egoisme i el materialisme. Pobres refugiats, fan tanta pena! Però és clar, a Europa hem de mirar primer per nosaltres, no fos cas que ens envaissin, que ens prenguessin els llocs de treball… I si hi ha terroristes infiltrats? Res, home, l’important és la nostra seguretat i el nostre benestar, i el que passi allà fora és igual. Però, és clar, Jesús ens recorda que l’home no viu només de pa, benestar i seguretat. Només creixerem en humanitat si aprenem a tenir una visió més ampla i escoltem la paraula de Déu que ens crida sempre a la fraternitat.
La segona és temptar Déu. ¿Vols que faci la teva voluntat, vols que et segueixi? Doncs fes-me costat, facilita’m les coses. Dona’m poders que els altres no tenen, fes-me quedar bé davant de tothom. Que quedi bé amb la meva eloqüència, la meva atracció personal, el meu carisma… En el fons, sense saber-ho moltes vegades fem a Déu una mena de xantatge emocional: jo t’estimo molt, ja veus que et reso sovint… Ara fes el que jo vull, dona’m salut, feina, bona sort. Fes de mi un privilegiat, i ja els diré que tot és gràcies a tu.
La tercera és la temptació del poder. Creure que les coses aniran bé quan jo pugui controlar-ho tot, quan tothom em faci cas. L’Església hi ha caigut moltes vegades: durem tothom al cel tant si vol com si no vol. Des del poder, però, podem fer abaixar els caps però no podem donar vida als cors. No hem de dir a Déu: deixa’m manar i jo t’ho arreglo tot, perquè ell ha de ser l’únic Senyor de les nostres vides, i la nostra tasca no és manar sinó ser els servidors de tots.
Jesús va viure pobre i allunyat del poder humà. Tot i haver fet molts miracles, cap no va ser en benefici propi sinó sempre en bé dels altres. I no ens va salvar des de l’èxit i l’aplaudiment sinó des del fracàs dolorós de la creu. En tot l’evangeli trobem rastres de les temptacions vençudes per Jesús. Seguint els seus passos, també nosaltres assolirem la victòria malgrat viure en el desert d’aquesta vida.
Jordi Vila Borràs