Temptacions (Lc 4,1-13)
En el compliment de la missió messiànica que li havia encomanat el Pare, Jesús va ser temptat. No va ser una temptació passatgera sinó duradora, tal com indiquen els quaranta dies simbòlics de la seva prova al desert. I no va ser una sola temptació sinó tres, que és un nombre que indica totalitat. Dit en altres paraules, Jesús va experimentar totes les temptacions que sofrim els éssers humans, al llarg de tota la seva vida, des del moment que, en el baptisme al Jordà, va començar l’activitat, fins a l’hora suprema de la creu.
La temptació del materialisme. És clar que necessitem pa per a menjar, però la temptació del diable és fer creure a Jesús que la seva única necessitat és omplir la panxa. És molt significativa la resposta de Jesús: “l’home no viu només de pa”. Fixem-nos en la nostra societat. En general, tenim moltes més coses que els nostres pares o avis: cotxes, telèfons a la butxaca, ordinadors amb accés a la xarxa… Són coses bones i no volem renunciar-hi. Però no ens omplen. El cor humà no se satisfà acumulant objectes i riquesa.
La temptació del poder. Gent que diu: el món és un desastre, però quan jo mani, ho arreglaré tot. En conseqüència, la prioritat acaba essent no pas arreglar les coses, sinó manar. Jesús no va buscar mai el poder, sinó el servei als altres. Per això no s’ha d’agenollar davant de ningú ni ha de renunciar a la seva integritat moral. Només Déu és Déu, i això ens fa lliures davant de qualsevol ideologia i de qualsevol ambició.
La temptació de temptar Déu, de dir-li el que ha de fer, de pensar que ningú millor que jo per saber el que Déu pensa i quins són els seus plans. ¿Qui sóc jo per dir a Déu que enviï els seus àngels a rescatar-me? ¿I si el millor és que m’estampi contra terra? No he de pretendre conèixer els plans de Déu, que sempre seran més grans de tot el que puc arribar a imaginar. Només cal que confiï, com Maria davant de l’àngel, com Jesús mateix a Getsemaní.
Tres propòsits, doncs, per a seguir els passos de Jesús: menys materialisme, menys ambició, més confiança.
Jordi Vila Borràs