A la primera temptació al paradís, Eva i Adam van sucumbir. Jesús, en canvi, al desert, allà on no hi ha cap refugi ni distracció, va sortir vencedor de tres temptacions que se li van presentar durant quaranta dies. Dos nombres amb valor simbòlic: un període de temps molt prolongat i una temptació que es manifesta a Jesús en tota la seva plenitud.
Les temptacions de Jesús no són diferents de les que nosaltres mateixos podem experimentar. En primer lloc, convertir la pedra en pa. És clar que necessitem menjar per a viure. Prou que es va ocupar Jesús de multiplicar els pans i els peixos per donar aliment a la multitud afamada que l’havia estat escoltant. En principi no hi ha res de dolent en fer ús i gaudir dels bens materials que Déu ha posat a la nostra disposició i de transformar-los amb l’enginy que també Déu ens ha donat. Però el pecat entra en nosaltres quan reduïm el sentit de la vida humana a la satisfacció de les necessitats materials. No n’hi ha prou de tenir pa ni tot s’hi val per obtenir-lo. Materialisme i cobdícia, dos pecats molt propis del nostre temps.
La segona temptació és adorar el diable per tal d’aconseguir el poder. Jesús va haver de marxar més d’una vegada cames ajudeu-me perquè les multituds enfervorides i autoenganyades el volien fer rei. Veien segurament en ell el líder que els podia alliberar del jou dels romans i de la corrupció d’Herodes, i a sobre curava malalts i donava de menjar a tothom. Jesús sabia que, en cas d’haver acceptat la corona, tot seguit s’hauria convertit en un titella en mans dels manipuladors de les masses i hauria d’haver consentit a fer coses en contra de la seva consciència per tal de conservar el poder. En comptes d’entrar a Jerusalem muntat en els lloms d’un ase potser hauria acabat provocant una insurrecció com altres que s’havien donat en aquells temps. Violència i poder acostumen a anar de la mà, per desgràcia.
La tercera temptació és la religió. Deixeu-m’ho dir d’aquesta manera provocadora. Si dic falsa religiositat no ens donem per al·ludits. Abusem de la religió quan volem convertir Déu en el nostre valedor. En el fons, el diable diu a Jesús: mira, com que tu ets molt important per a Déu, fes alguna cosa perquè ell no tinguis més remei que salvar-te. ¡Quantes vegades les institucions religioses, perquè es consideren posseïdores de les credencials divines, s’han cregut autoritzades a fer qualsevol disbarat! Ara mateix podem pensar en la crisi dels abusos. Hem d’aplicar tots els mitjans per reparar el mal causat en tot el que encara sigui possible i per evitar que això torni a passar. I malament si esperem que Déu ens salvi mentre nosaltres fem equilibris dalt la cornisa del temple.
¿Per què va sortir Jesús vencedor de les tres temptacions, si Adam i Eva van sucumbir a la primera? Per dues raons: perquè era ple de l’Esperit Sant i perquè va respondre amb la Paraula de Déu. Deixem també nosaltres que la Paraula divina sigui guia de les nostres vides i deixem-nos amarar de l’Esperit que Jesús ens infon especialment per mitjà dels sagraments.
Jordi Vila Borràs