Sembla que avui dia això de convertir-se no costa gaire. Hi estem acostumats: canvis de feina, canvis de família, canvis físics a base d’operacions… Fins i tot, segons la teoria del gènere, podem canviar d’orientació sexual sempre que vulguem i convertir-nos en hetero, homo, bi, asexuals o el que sigui. Ja no s’hi val l’excusa que em donava una alumna fa vint anys quan es portava malament a classe: “és que sóc així i no puc canviar…”.
La qüestió és: quins són els motius que ens mouen a convertir-nos? El culte a la moda, al propi ego, a certs estereotips corporals, la recerca del màxim benefici? Joan ens crida a convertir-nos perquè el Regne de Déu és a prop. És a dir, encara que a vegades no ho sembli, Déu es preocupa de nosaltres i és a punt de fer que el món sigui tal com ell vol.
Ho deia Joan, ho va dir Jesús fa dos mil anys i encara no s’ha complert. Potser es van equivocar? Potser Déu no se’n surt? No podem imaginar quin concepte de temps té el Senyor, per a qui mil anys són com un dia que ja ha passat. Però potser passa que Déu no acostuma a fer les coses en aquest món sense comptar amb nosaltres, atès que des del dia de la creació ens ha cridat a tenir cura d’aquest món i dominar-lo.
Potser per això ens crida a aplanar el camí i obrir una ruta al Senyor, i espera amb paciència que el Regne es manifesti amb poder. Tanmateix, el temps passa sense remei i la vida se’ns escola. Aprofitem-la, no malbaratem l’oportunitat de trobar-nos amb el Senyor. Ell ens ha creat per a una plenitud d’amor que només podem intuir. No ens deixem entabanar per tants miratges de pseudoamors fugissers que no porten enlloc. Deixem que ell intervingui en les nostres vides perquè puguem arribar a donar fruits de vida eterna.
Jordi Vila Borràs