Jesús es presenta, diumenge rere diumenge, als deixebles reunits. Tomàs no hi és i no en fa experiència. Per això li manca fe. La comunitat és l’ambient de la trobada amb el Crist ressuscitat. Fins i tot en els casos més personals, com Pau, a qui el Senyor Jesús es va manifestar en el camí de Damasc, cal de seguida conduir-lo a la comunitat perquè recobri la visió clara i s’obri a la vida nova per mitjà del contacte amb els germans.
Som fills del nostre temps i de la nostra cultura, molt individualista. Moltes vegades ens plantegem la fe com una cosa absolutament privada i personal. L’Església ens fa nosa, tot el que ens diu ens sona a imposició, no veiem la necessitat d’anar a missa… i ens passa com a Tomàs.
No hi ha dubte que, com a realitats humanes que som, totes les comunitats cristianes tenim les nostres limitacions, i molt importants. També les tenien els primers deixebles, que no deurien ser gaire millors que nosaltres. Però Jesús es feia present enmig d’ells i el seu Esperit els transformava. Això també passa entre nosaltres. La fe en Jesús ressuscitat implica la fe en la seva presència en l’Església, reunida allà on n’hi dos o tres d’aplegats en el seu nom.
Hem de ser autocrítics, hem de fer projectes i plans pastorals, i els hem de dur a terme per tal d’estar a l’altura del que se’ns demana. Però ara que és temps de Pasqua, és temps també de gaudir i celebrar la presència de Jesús enmig nostre. En la Paraula que escoltem a missa, que meditem en petits grups o a casa, que mirem de transmetre en la catequesi. En els sagraments que celebrem. En els pobres a qui volem servir.
Que la nostra vida comunitària sigui portadora de la pau que Jesús ens porta. Que, com els primers deixebles, en sortir de missa puguem dir a tothom: «Hem vist el Senyor».
Jordi Vila