Poques coses sabem de l’apòstol Tomàs, però l’imagino com un home fidel i assenyat. Assenyat perquè no es va creure de bones a primeres la història increïble que li explicaven els companys. ¿Com podien dir que se’ls havia presentat Jesús ressuscitat? Fidel perquè, malgrat tot, va assistir a la trobada següent, tot just una setmana més tard. Un altre hagués dit: ja us ho fareu, a mi no em veureu més. Però ell hi va tornar.
I es va haver d’empassar les paraules assenyades de la setmana abans. Va ficar el dit al forat dels claus i la mà a la ferida del costat, i es va prostrar per adorar qui des d’aquell moment havia esdevingut el seu Déu i Senyor.
I això li va complicar la vida de mala manera. Tot d’una va perdre la por, es va sentir ple de pau i habitat pel mateix Esperit que havia intuït que habitava en Jesús. I aquest Esperit l’empenyia a comunicar a tothom que, per mitjà de Jesús, Déu ha vingut a oferir-nos el perdó i l’amistat per sempre.
Tomàs ja no va viure mai més tranquil. Va viure entusiasmat. I va morir entusiasmat de donar la vida per aquell que abans l’havia donada per ell. Són les coses que té l’amor. L’amor de Déu.
Per això, i per una micarrina d’experiència pròpia, deixeu-me que us digui: pareu compte amb les misses i amb les pregàries, no se us acudeixi llegir l’evangeli o anar a una reunió a la parròquia. En tot cas, si un dia caieu en la temptació d’obrir l’evangeli, aneu repetint-vos sovint que tot és una mentida interessada que s’han inventat els capellans. Si us poseu a resar, tingueu ben present que tot són fantasies del subconscient, que ningú no us escolta i sobretot que ningú no us parla. Si aneu a missa, no feu cas del que es diu des de l’ambó i del que passa a l’altar, i concentreu-vos a criticar el pentinat de la senyora que teniu al davant.
Perquè tot plegat, misses, pregària, evangeli i reunions, pot ser molt perillós. Jesús se serveix d’aquests mitjans, entre d’altres, per ficar-se en la vida de moltes persones que acaben fent experiències semblants a la de Tomàs. Ja no poden viure més tranquils, pensant en ells mateixos. Es passen la vida enamorats de Jesús i habitats per l’Esperit.
Jordi Vila Borràs