Com aquells deixebles que el seguien pels camins de Galilea, ens resulta fàcil també a nosaltres admirar Jesús com un gran mestre de vida. Escoltem els seus ensenyaments, recordem els seus miracles i l’imaginem ple de força espiritual, capaç de desplegar una energia vital que la resta dels humans, si és que també la posseïm, la tenim ben oblidada.
Aquells deixebles confiaven tant en Jesús que s’havien decidit a seguir-lo quan, deixant la plàcida regió de Galilea, va resoldre d’encaminar-se a Jerusalem, on l’esperava irremissiblement el conflicte amb les autoritats religioses jueves, i qui sap si també amb el poder romà. Tanmateix, el premi podia ser molt gran: i si Jesús era proclamat rei?
Aquells galileus havien apostat per Jesús fins al punt de posar-lo al nivell de Moisès i Elies, les dues figures cabdals de la Llei divina i el profetisme. Hi havia lloc per a tots en el seu cor. No veien cap contradicció entre la novetat del Regne de Déu i la fidelitat a ultrança a les tradicions religioses jueves.
L’escena de la Transfiguració els trastoca la manera de veure Jesús i de situar-se davant d’ell. S’adonen que és més que un gran home. En ell resplendeix la glòria divina. La veu del cel l’anomena Fill. No hi ha dubte: és el Fill de Déu, i per això Pere el tracta de Senyor, que per als jueus és un títol diví.
Però encara passen més coses. Moisès i Elies fan costat a Jesús, i això omple de goig els cors dels deixebles. Però la veu del cel parla només de Jesús com del seu Fill, i tot seguit Moisès i Elies desapareixen. S’han esfumat. Ha quedat Jesús tot sol. És a ell a qui cal seguir, i no els calen més crosses.
Ser cristià no és admirar Jesús ni ser un fan seu. Ser cristià no vol dir tenir-lo com un gran personatge entre altres, com una de les diverses fonts d’inspiració de què ens podem alimentar. Sense negar el valor de grans savis i mestres que ens ha donat la humanitat, Jesús és una altra cosa, es troba en un altre nivell. Ser cristià vol dir reconèixer que ell és el Fill únic del Pare, i davant d’això tots els altres amors i adhesions es relativitzen. Si l’escoltem a ell, si el seguim a ell, ja en tenim prou.
Jordi Vila Borràs