Ja feia temps que els deixebles acompanyaven Jesús. Havien sentit les seves paraules plenes d’autoritat i havien contemplat les seves obres plenes de compassió. També havien vist que Jesús es cansava i patia com ho feien ells. No tenia superpoders com els herois de còmic, llevat d’aquella gràcia divina que el feia immune al pecat i irradiava vida i salut a tots els qui creien en ell.
Aquell dia, però, dalt la muntanya, a Pere, Jaume i Joan sí que els va semblar que Jesús tenia superpoders. Es va tornar tot ell resplendent i es va posar a conversar ni més ni menys que amb Moisès i Elies, vinguts del més enllà. No van entendre què passava ni per què els parlava de mort i resurrecció, però segur que des d’aleshores ja no el van tornar a mirar com abans: en Jesús hi havia un misteri diví, una realitat amagada.
No hem d’oblidar que més d’una vegada Jesús es va identificar amb els pobres, els petits i els marginats. Sovint desperten la nostra compassió i un cert paternalisme que sembla autoritzar-nos a emetre ràpids judicis morals: hi ha pobres bons i pobres dolents. Fora bo que penséssim que en tot ésser humà, i especialment en els més febles, s’hi amaga Jesús. No en els pobres simpàtics i agraïts, sinó en tots. I si Jesús no rebutja d’identificar-s’hi, nosaltres no els podem jutjar i menysprear. En tota persona, fins i tot la més embrutida, hi ha una dignitat humana que Jesús ha vingut a rescatar. Encara més, hi ha amagada una glòria divina.
L’escena de la Transfiguració encara inclou un altre missatge. Té a veure amb la misteriosa aparició i posterior desaparició de Moisès i Elies, els dos grans referents del judaisme, símbols de la Llei i del profetisme. La veu divina diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo”. I els deixebles es troben immediatament amb Jesús tot sol. És una manera de dir que amb ell en tenim prou. Els cristians no posem Jesús al costat d’altres grans personatges. Gandhi, Luther King, Sòcrates o Buda, per posar alguns exemples, són figures d’altíssim nivell, però la salvació només ve de Jesús.
Jordi Vila Borràs