S’acosta Nadal, i com que els àpats forts i abundants i la sobredosi de sucre no ajuden precisament a la reflexió, serà bo que aprofitem aquests dies previs per a la preparació espiritual. La primera lectura d’avui és especialment inspiradora. Parla algú que diu que l’Esperit del Senyor reposa damunt d’ell i que ha estat ungit pel Senyor. Això ens porta immediatament al Crist, que vol dir “ungit”. Aquest Crist ha estat enviat a dur a terme algunes accions que podríem traduir fàcilment al nostre llenguatge d’avui posant uns quants exemples.
Portar la Bona Nova als desvalguts: anunciar a una persona que porta anys dormint al carrer que li ha estat concedit un habitatge social i una renda mínima perquè no hagi de tornar a passar fred ni por.
Curar els cors adolorits: visitar aquella àvia que viu sola, fer costat a aquell amic o amiga que ha patit un desengany, lluitar per recompondre un matrimoni en crisi.
Proclamar als captius la llibertat: anunciar als habitants d’un camp de refugiats que per fi poden tornar a casa perquè s’ha acabat la guerra i s’ha restablert l’estabilitat al país d’on havien hagut de fugir.
Proclamar als presos el retorn de la llum: pensem en tantes persones que es troben recloses en hospitals, presons, psiquiàtrics, centres d’internament d’estrangers… que somien poder tornar un dia a gaudir de la llum del carrer i del caliu de casa seva.
Mirem ara envers nosaltres mateixos. ¿Quina bona nova necessito escoltar? ¿De què necessito que em salvi el Crist? Celebrar Nadal és deixar que Jesús entri en la meva vida i em vagi guiant cap a la llum, la curació i la llibertat.
Mirem, finalment, cap a Joan Baptista i identifiquem-nos amb ell. No som el Messies, no podem guiar ni salvar ningú per nosaltres mateixos, però sí que, com ell, som una veu cridada a anunciar la Bona Nova del Crist, que és per a tothom.
Jordi Vila Borràs