Esforços estèrils. I mira que feien el que sabien fer com a bons professionals. En allò de predicar i fer miracles, havien de reconèixer que eren uns aprenents al costat de Jesús. Ara bé, pescar era la seva feina de sempre. Avui, però, no hi ha hagut sort. Molt d’esforç i cap fruit.
Quan clarejava, es presenta Jesús. Encara que no el reconeixen, li fan cas. Els diu que tirin la xarxa a la dreta, i ara treuen tant de peix que gairebé no poden. Això de tirar la xarxa a la dreta no té les connotacions de partidisme polític que li donem avui dia, i que ve dels temps de l’assemblea nacional constituïda en la Revolució francesa. Però la dreta, que és la mà dominant per a la majoria de la població, tenia en aquells temps un sentit de rectitud i honestedat. Encara avui dia parlem del dret.
Aquest episodi sembla, doncs, que ens està insinuant dues coses. D’una banda, que el fruit de la nostra vida no és proporcional al nostre esforç sinó un do de Déu per mitjà de Jesús. En tenim molts exemples, de persones que s’escarrassen i no acaben de donar el fruit que es mereixerien. Hem de rebre els nostres èxits com un regal de Déu i no pas com un premi que hàgim merescut. Déu sap per què a alguns la vida els somriu i a d’altres els fa ganyotes. En segon lloc, que en les coses de la fe només podem donar fruit si ens comportem amb coherència, amb honestedat i rectitud. Una consigna important en aquest temps en què es percep una necessitat de reforma de l’Església, especialment de la cúria vaticana i de tots aquells que ens dediquem “professionalment” a la religió. És tan fàcil abandonar el camí del servei pel de l’èxit i la promoció, el camí del testimoni autèntic pel de l’aparença, el de l’anunci de la Paraula per la propaganda d’un mateix!
Al final de l’evangeli d’avui, el lloc destacat que dóna Jesús a Simó Pere ens fa pensar en el ministeri petrí del bisbe de Roma, avui dia el papa Francesc. Ell té una missió especial de pasturar les ovelles, és a dir, de guiar la comunitat eclesial, de ser punt de referència en l’amor a Jesús i en el compliment de la seva voluntat. Ell ha de ser el primer deixeble: «Vine amb mi». Que el Senyor il·lumini el papa Francesc perquè ens guiï pel camí de l’evangeli vers una comunió més intensa amb Jesús.
Jordi Vila