Segur que a la sinagoga de Natzaret s’havia llegit moltes vegades el passatge del profeta Isaïes triat per Jesús. Parla de l’esperança en un enviat del Senyor que vindrà a portar una bona nova per als pobres i a omplir el món de llibertat, de llum i de gràcia.
Segurament els millors coneixedors de les Escriptures van notar, estranyats, que havia omès la frase final del text d’Isaïes, que amenaça amb “el dia que el nostre Déu farà justícia”. Potser per això remarca l’evangeli que tothom tenia els ulls posats en ell. Algú deuria pensar: s’ha equivocat i ha deixat de llegir abans d’hora. Potser algú altre rumiava com havia gosat corregir un text sagrat.
I aleshores deixa anar allò que mai ningú no s’havia atrevit a dir: “Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”. Isaïes parlava d’ell. Ell, Jesús, és l’ungit de Déu.
Hi ha qui diu que el cristianisme és una religió del llibre perquè creiem que la Bíblia és Paraula de Déu. Però crec que és més correcte dir que el cristianisme és la religió de la persona de Jesús. Ell és la Paraula de Déu feta carn humana. Si estimem i venerem la Bíblia és perquè tota ella és camí de coneixement de Jesús. Si adorem l’eucaristia és perquè és presència real de Jesús entre nosaltres. No som religió del llibre ni de l’àpat sagrat, sinó la religió de Jesús.
Molta gent no llegeix mai la Bíblia ni participa mai de l’eucaristia. ¿Com podran conèixer Jesús? ¿Com podran ser receptors del seu missatge de llibertat, llum i gràcia? Només si nosaltres actuem com a veritables deixebles seus. ¿Qui sinó nosaltres ha de fer avui present Jesús en el món i ser evangeli vivent? Ell ens ho va dir abans de tornar al Pare: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi dels temps”. No hem d’entendre aquesta promesa només com un do per a nosaltres, sinó també com una tasca. Ell ens fa l’encàrrec d’anar per tot el món anunciant la bona nova i batejant en el seu nom. Hem de portar Jesús arreu encarnant-lo en nosaltres.
Jordi Vila Borràs