Els primers deixebles rebien amb sorpresa i alegria l’aparició de Jesús ressuscitat. Però això es va acabar. Segons l’evangeli de Lluc, només va durar quaranta dies. Els que es van fer deixebles més tard, a partir de Pentecosta, ja no el van veure. Segur que ho lamentaven. I va ser aleshores que va començar a circular de boca en boca la història del que li havia passat a Cleofàs i a un company seu mentre caminaven cap a Emaús.
Explicaven la seva conversa amb un desconegut a qui no van reconèixer, però que va escoltar atentament els seus laments pel que havia succeït aquells dies a Jerusalem. Havien mort aquell en qui havien dipositat tota la seva esperança. I ara les dones, endutes segurament per la histèria, feien córrer fantasies. El fet real és que Jesús és mort i no tornarà. Per això marxaven de Jerusalem. Quedar-s’hi no tenia sentit i els feia més mal que bé.
Explicaven també com el desconegut va recórrer a les Escriptures per tal de donar sentit a tot el terbolí absurd d’esdeveniments dels darrers dies. I així van anar passant de la negror a l’esperança, i el cor glaçat se’ls tornava a abrusar com quan eren amb Jesús.
Arribats a Emaús, el van convidar a seure a taula amb ells. I se’ls van obrir els ulls, i el van reconèixer quan va partir el pa com havia fet a l’últim sopar. Aleshores va desaparèixer de la seva vista, però la seva presència va restar damunt d’aquella taula en el pa partit de l’eucaristia.
Aquest relat tan bonic va deixar un secret amagat, que la primera generació de deixebles entenia molt bé però que va caure en l’oblit del temps fins que els biblistes actuals, amb tota la seva ciència i esforç, l’han tornat a la llum. Resulta que tothom sabia qui era Cleofàs, però que no va revelar mai el nom del seu company de camí. I encara més: ningú acaba de saber on caram es troba aquest poble d’Emaús.
Això vol dir que Cleofàs va explicar la història perquè li havia passat realment a ell, però la va vestir de manera tal que els deixebles s’adonessin que això els podia passar a tots i en qualsevol camí. Per això cada diumenge, dia de la resurrecció, ens reunim i fem el mateix que Cleofàs i el seu company: obrim les Escriptures perqué Jesús ens expliqui el sentit de les coses que ens passen, i tot seguit seiem a taula perquè Jesús es faci present entre nosaltres en el pa partit. Només cal que gosem entrar en diàleg amb Jesús, que reconeguem que, encara que fa molt de temps que en sentim a parlar, de fet és un desconegut que ens pot sorprendre. Deixem-lo entrar en la nostra vida.
Jordi Vila Borràs