Parròquia de Sant Esteve – Vila-seca

Diumenge III de Pasqua / C / 2016

Pescador i pastor (Jn 21,1-19)

Simó Pere se’n va a pescar. És el que sap fer. Però no se’n surt. Aquella nit no pescaren res.

De sobte, en aquell llac de Galilea que era l’escenari de la vida de cada dia, que havia estat també l’escenari de tantes anades i vingudes amb Jesús, se’ls presenta el Senyor. És una aparició tan discreta que només el deixeble estimat el reconeix. Els dóna indicacions perquè tornin a pescar i els espera a la riba amb peix i pa coent-se sobre les brases. Aleshores sí que s’omple la xarxa, i així i tot no s’esquinça.

Santa Teresa deia que es pot trobar el Senyor entre les olles, Simó Pere el va trobar entre les xarxes. No cal deixar de fer allò que fem, no cal deixar de complir els nostres deures familiars, laborals o socials per trobar-nos amb el Senyor. Ara bé, quan el trobem segur que hi haurà un canvi de prioritats en nosaltres. Estarem disposats a deixar de fer allò que sempre hem fet, el que ens dicta la rutina o la perícia, i confiarem en la seva paraula. I la confiança en ell sempre acaba donant fruit.

Però no s’acaba tot aquí. La trobada amb Jesús sempre dóna sorpreses. Simó Pere era pescador, i ara Jesús el vol reconvertir en pastor. Amb la triple pregunta, Jesús li dóna peu a redimir la triple negació del Divendres Sant. I tots sabem que la crida a pasturar els anyells i les ovelles és una manera d’indicar-li que haurà d’assumir la missió de cap de la comunitat dels deixebles. És una nova crida, subratllada per la darrera frase, que sorprèn tant de trobar-la tot just aquí, al final de l’evangeli: Vine amb mi.

Sí, el Senyor es troba entre les olles i els deures de cada dia, però també hi ha alguns deixebles als quals crida a un canvi de vida, a deixar-ho tot per seguir-lo en un nou context: missioners, consagrats, ministres de l’Església…

No sé si és forçar molt l’escena, però en el Simó de la barca veig la vida laïcal, mentre que en el Simó pastor veig la vida consagrada. Una darrera reflexió: si, quan era a la barca, Simó hagués dit a Jesús que no tenia ganes de tornar a calar les xarxes, s’hauria perdut cent cinquanta-tres peixos grossos, però sobretot s’hauria perdut la crida posterior a pasturar els anyells i les ovelles. No pot haver-hi vocacions a la consagració o al ministeri si primer no hi ha hagut un sí a Jesús en la vida de cada dia.

Jordi Vila Borràs

Exit mobile version