Penso que per a qualsevol persona mínimament sensible l’evangeli de la Visitació de Maria a Elisabet té un atractiu molt especial. Hi ha quelcom de molt vital, profundament humà, en la trobada entre dues dones embarassades. Hi ha una connexió d’instints i d’emocions que les connecta més enllà de les paraules, i que es transmet fins i tot als fills que porten en les entranyes: “el nen ha saltat d’entusiasme”.
Podria parlar-ne amb més autoritat una dona que n’hagi fet experiència, però m’imagino que les dues emocions més fortes que es viuen en l’embaràs són la il·lusió i la por. La il·lusió, el desig d’estimar i tenir cura del fill. La por que alguna cosa no surti bé o de no saber fer prou bé de mare.
¡Quin goig deurien sentir Elisabet i Maria, amigues i parentes, de poder compartir aquells moments! Elles, a més a més, eren conscients dels prodigis que Déu obrava en elles, del paper tan especial que els dos infants havien de dur a terme en el pla diví. Per això Elisabet saluda Maria lloant la seva fe: “Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà”.
Ben pensat, no estem tan lluny de l’experiència d’aquestes dues dones. Per la fe i el baptisme hem rebut també nosaltres una llavor divina. Estem prenyats de divinitat. Jesús vol néixer en nosaltres. Ell va assumir la carn humana de Maria perquè vol que tota la humanitat es recapituli en ell, que tots arribem a ser u en ell. De fet, tot l’univers gemega i sofreix dolors de part, diu sant Pau a Rm 8,22. Tots gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills.
Per això és normal que en la vida cristiana experimentem també les emocions de les embarassades: il·lusió i por. I cal que ens donem suport els uns als altres, fent comunitat, per tal de no defallir en el procés de maduració i acolliment de Jesús en les nostres vides. Deixem que Jesús neixi i maduri més i més en nosaltres. Visquem-ho amb felicitat, conscients, com les dones embarassades, que és un procés que depassa el nostre coneixement i el nostre control. Deixem que Déu treballi en nosaltres i acollim-lo amb fe!
Jordi Vila Borràs