Penso que el fet que Jesús es presenti com la porta i el pastor de les ovelles, en oposició a tots els altres que són lladres o bandolers, contrasta força amb la mentalitat que predomina en la nostra societat, que viu el pluralisme com un valor positiu i que segurament li agradaria més que Jesús digués que és un dels pastors i una de les portes de les ovelles, i que cadascuna triï a qui vol seguir i per on vol passar.
Les generacions més grans entre nosaltres van créixer en una societat aparentment uniforme, en la qual tothom havia de pensar i fer el mateix si no volia quedar al marge. Hi ha qui enyora la simplicitat d’aquells temps i pensa que el pluralisme del món actual és una anomalia contra la qual cal lluitar. No és així de cap manera. Perquè l’esperit humà és creatiu, la tendència natural d’una societat és el creixement en la diversitat. L’homogeneïtzació d’un país sempre ha estat conseqüència de guerres, repressions, neteges ètniques i desplaçaments de població. En el nostre cas no hem d’oblidar que l’ideal de l’Espanya catòlica es va realitzar a costa de l’expulsió dels jueus i dels moriscos i de la persecució dels protestants i de tot allò que representava una novetat, fins al punt que bona part dels grans místics espanyols van haver de patir molt de part de la Inquisició. Sense esforçar-nos gaire, podríem fer una reflexió molt semblant sobre la història de la política lingüística entre nosaltres. Es veu que la repressió del pensament i la repressió de la llengua solen anar en paral·lel.
En canvi, les generacions més joves ja han nascut en una societat plural, i, a banda d’alguns grups inadaptats, semblen trobar-se a gust en aquest hàbitat. Cadascú se sent lliure de pensar, vestir, parlar, estimar i viure com vol. Cal dir que això és bo sempre que no vagi contra la consciència que formem una societat i que hi ha un deure de solidaritat. La llibertat individual no ens ha de convertir en éssers aïllats, desconnectats dels nostres conciutadans. Podem ser diferents, però no podem ser estranys els uns als altres.
Un altre perill inherent al pluralisme és el relativisme, que pot acabar desembocant en escepticisme. Davant la varietat de propostes i ofertes que hi ha al nostre voltant, hem de fer l’esforç de discernir i triar el millor. Però això és difícil, perquè demana coneixement i reflexió, i és més còmode partir de la base que en el fons tot és igual i que, per tant, el millor és deixar-se portar pel primer impuls. És com entrar en una botiga i, en comptes de començar a buscar l’article que més em convé, agafar el primer que trobo i pensar que, si no em va bé, ja el llençaré i en compraré un altre. Per això ara hi ha poca gent que es defineix com a buscadora de la veritat, perquè en el fons pensa que qualsevol veritat li pot servir. D’aquí a l’escepticisme de creure que la veritat no existeix hi ha poca distància: només calen dos o tres desenganys.
Tornem a l’evangeli d’avui. Hi veiem que no tots els pastors són iguals. Hi ha lladres o bandolers. Reclamen que els seguim però no ens portaran enlloc de bo: les drogues, la pornografia i els jocs sexuals, la violència i el terrorisme en nom de qualsevol idea, l’ambició dels diners a tota costa… són cants de sirena que ens aboquen a la mort.
Hi ha altres pastors que van de bona fe. Ofertes de meditació i d’autoconeixement que ens poden ajudar a trobar un major benestar, religions que ens connecten amb camins de saviesa… Mereixen tot el nostre respecte i consideració. Però només hi ha un bon pastor que coneix el nostre cor i ve a donar la vida per nosaltres. És Jesús.
Jordi Vila Borràs