L’ofici de pastor és molt antic i avui dia desconegut. Diuen que hi ha pocs joves que es plantegin treballar en aquesta feina. A Rialp (Pallars Sobirà) hi ha una escola per a qui vulgui aprendre’n.
Jesús no va fer de pastor. De jove va ajudar Josep en els oficis manuals, fent de fuster. De gran podríem dir que va ser un mestre pels seus ensenyaments i un metge perquè curava els malalts. Penso que, si se li va acudir la imatge del bon pastor, és perquè aquest ofici encarna, d’entre totes les formes de lideratge, la més senzilla.
Potser si Jesús prediqués avui diria: Jo soc el bon líder. Nosaltres no som ovelles, però amb més o menys consciència seguim, com un ramat, les consignes de molts líders que influeixen en les nostres vides, des dels prescriptors de les modes que aconsegueixen que tothom vesteixi segons el mateix patró fins als professionals dels mitjans de comunicació que fan que tots acabem parlant dels mateixos temes.
Molts de nosaltres tenim un mestre, un metge, potser un mossèn que ha estat una referència fonamental en la nostra vida. Algú que ens ha obert horitzons, que ens ha donat una lliçó de vida. Algú que ha estat molt més que un bon professional, que s’ha implicat sense reserves en allò que feia i per això ha deixat empremta. Pensem també en els polítics i líders socials que s’exposen a grans sacrificis, com són la presó o l’exili, per mor d’una causa.
Una cosa així és el que significa la imatge del bon pastor. Jesús no ha vingut a donar-nos unes lliçons de part de Déu i marxar amb la satisfacció de la feina ben feta. Ell dona la vida per nosaltres. Per cadascú de nosaltres i per tothom, perquè encara hi ha moltes ovelles que no són del seu ramat.
Si som ovelles d’un pastor així, no podem ser egoistes i tancats. Hem d’estar sempre oberts a tothom i disposats al sacrifici per tota bona causa. És el camí per on ens porta el bon pastor.
Jordi Vila Borràs