Déu va manar a Moisès que fabriqués una serp de bronze i la plantés al mig del campament. Els qui patien una mossegada de serp al desert, en mirar la serp de bronze salvaven la vida. En la creu, alçada dalt del Calvari com la serp de bronze enmig del campament, hi trobem la salvació i la vida eterna. Jesús ha vingut a salvar-nos.
Avui la pregunta que ens fem és de què ens ha de salvar Jesús. No fos cas que la seva vida heroica i la seva mort ignominiosa en creu haguessin estat debades. ¿Cal que un enviat de Déu ens salvi d’alguna cosa?
En la rutina del nostre dia a dia, ens podria semblar que val més conformar-se amb la vida tal com és, que tampoc no està tan malament, i que els avenços tècnics i científics ja van millorant la nostra qualitat de vida. I que val més tancar els ulls a les desgràcies i les injustícies d’aquest món, perquè no s’hi pot fer res. En el fons, exigim moltes coses a la vida però vivim sense esperança.
¿De què ens ve a salvar Jesús? Diria que de tres coses. En primer lloc, de la mort. La medicina fa retrocedir les malalties i allarga la vida, però sempre hi ha un límit. A vegades el veiem a venir, quan el cos diu prou i arriba la decrepitud. A vegades irromp sobtadament. Però sempre arriba a deshora, perquè ens fa despertar del somni. Volem viure més, però la vida té data de caducitat. Jesús, amb la seva resurrecció, ha vençut la mort. Ja no té domini damunt d’ell. Ell sí que viu per sempre.
En segon lloc, Jesús ens salva del pecat. El món és ple de violència i d’injustícies que espatllen la vida de tantes persones. Tots i cadascú de nosaltres som emissors i receptors de pensaments, sentiments, paraules i obres que van fent malbé el món: ira, enveja, manca de respecte, mentida, ambició. Doncs bé, tot el pecat del món va convergir sobre la persona de Jesús, el just clavat en creu, i ell va dir: Pare, perdona’ls. No hi ha pecat en el món que Jesús no pugui i vulgui perdonar.
I, en tercer lloc, Jesús ens salva de la banalitat de la vida. No n’hi ha prou que no ens faci mal res, no n’hi ha prou ni tal sols que la mort no ens amenaci. Una vida eterna sense sentit ni propòsit seria molt avorrida. El més important és tenir quelcom que ens ompli la poca o molta vida que tenim, que ens doni un motiu per lluitar i tirar endavant. Doncs bé, Jesús és la llum que dona sentit a la nostra vida, que ens ajuda a entendre que tot el que ens passa tindrà al capdavall una explicació, i que som aquí amb una missió per acomplir.
Només Jesús ens pot salvar. De manera implícita o explícita, tots hem d’optar entre la vida o la mort, el bé o el mal, la llum o la foscor. A una banda hi trobem Jesús, a l’altra el no-res. Donem gràcies perquè nosaltres hem conegut Jesús i som conscients de l’opció que ens cal renovar cada dia.
Jordi Vila Borràs