Jesús crida els primers deixebles. No són gent extraordinària: ni molt savis, ni molt rics ni molt poderosos. Un negoci familiar de pesca. La darrera nit no els ha anat gens bé, i Simó Pere no deu estar per gaires alegries. Tanmateix, confia en Jesús i torna a calar les xarxes.
La pesca és extraordinària. Simó Pere no se’n sap avenir i s’adona de seguida que Jesús és l’autor del prodigi. Ell se sent indigne de ser a prop seu. No s’ho mereix. Però Jesús el crida a anar amb ell, així com a Jaume i Joan. Això els va canviar la vida.
Cadascú de nosaltres som un individu dins d’aquesta multitud que escolta Jesús. Ens agrada el seu missatge, l’escoltem amb gust. Però de cop i volta Jesús gira la mirada cap a nosaltres i ens guaita fit a fit: “tira endins i caleu les xarxes per pescar”. No, a Vila-seca no hi ha pescadors, però ens pot dir moltes altres coses semblants: ofereix-te per ser catequista, col·labora amb Càritas o amb Mans Unides, truca a la porta d’aquells veïns amb qui no et parles, implica’t a l’AMPA del col·legi dels teus fills, adopta una criatura, apadrina una família en dificultats… La diversitat de les crides és immensa, però en el fons sempre és el mateix: implica’t, treballa, cala les xarxes.
Sempre hi ha una excusa: ho he provat i no m’ha sortit bé, estic cansat, n’hi ha d’altres que en saben més… Hi ha molts cristians cansats, i molta gent de bona fe que s’ha escarrassat a canviar el món i no se n’acaba de sortir. No, mira, si no ho fas tu no ho farà ningú. Fes la teva part: esforça’t i confia. Així, si la cosa no surt bé, tindràs almenys la consciència tranquil·la d’haver-ho intentat.
I si surt bé… no te n’enorgulleixis. Com Simó Pere, has de reconèixer amb senzillesa que no és mèrit teu. Pots pensar: “bé, Senyor, m’has fet servir com el teu instrument i ha sortit bé, però sóc indigne, no en sé, ara deixa’m anar, que tornaré a la meva petita vida de sempre…”
Aleshores has de fer cas de la resposta de Jesús: “no tinguis por”. Ell té el poder de transformar la teva vida i d’obrir-te nous horitzons. No et limitis, no t’encallis, no t’acomodis al sofà. Tira mar endins.
Jordi Vila