El Paisatge dels Genis és una proposta turística que permet descobrir el paisatge que va inspirar l’obra i la personalitat de quatre grans artistes de la nostra terra: Antoni Gaudí a Reus, Joan Miró a Mont-roig, Pau Casals al Vendrell i Pablo Picasso a Horta.
Els que no pertanyem a aquesta categoria singular d’éssers humans tenim tendència a pensar que els genis són persones que han nascut així. En canvi, Thomas Edison deia que la genialitat es compon d’un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració, és a dir, d’esforç i suor. I el mateix Picasso deia que l’important era que, quan arribés la inspiració, el trobés treballant.
Els cristians som els que estem convençuts que Jesús és el camí, la veritat i la vida, i que entre ell i el Pare hi ha més que connexió o sintonia: hi ha unitat real, de manera que qui coneix Jesús coneix el Pare. El que passa és que això ens pot dur a una conclusió errònia: pensar que, com que tot estava escrit i formava part del pla de Déu, tota la peripècia vital de Jesús, que a nosaltres ens sembla inabastable, per a ell havia de ser bufar i fer ampolles. Jesús com el més gran de tots els genis, que duu a terme sense despentinar-se allò que és impossible a la resta dels humans.
Per això, ara que celebrem la Pasqua i posem la mirada en Jesús glorificat, cal que no oblidem que l’esforç, el risc, el sofriment que va afrontar al llarg de la seva vida i especialment en la seva passió i mort en creu, no van ser comèdia. Van ser el 99% de transpiració sobre el qual es va fonamentar la inspiració de la seva victòria sobre el pecat i la mort en la resurrecció.
Això explica que Jesús acabi reptant-nos a fer les obres que ell fa, i fins i tot de més grans. Ens commina a posar-hi també la nostra suor, el nostre risc, el nostre esforç. Perquè ell ens ha obert el camí, també nosaltres podem orientar la nostra vida vers l’amor, el servei, el perdó i l’entrega als altres. I així es va estenent i actualitzant, com l’ona que neix de l’impacte d’una pedra en l’aigua d’un llac, l’obra salvadora de Jesús per a tota la humanitat.
Jordi Vila Borràs