Això no és vida! Tots entenem el significat d’aquesta exclamació, i tots podríem fer una llista de situacions a les quals es pot aplicar. L’estudiant que suspèn tots els exàmens, el malalt que no és bo per a res, la dona esclava de l’home, l’home enganyat per la dona, l’aturat que ja no sap a qui recórrer, els països en guerra, els camps de refugiats… Vides esguerrades, escanyades pel dolor i per la injustícia, vides que ens fan clamar contra el desordre mundial i contra el desordre còsmic. Això hauria de ser d’una altra manera! Això no és vida!
El nihilisme ens diu que no hem d’esperar res millor. “Esto es lo que hay”. Passa-t’ho com puguis! Ningú no escoltarà les teves queixes.
Les religions ens diuen, cadascuna a la seva manera, que, més enllà de les aparences o del moment present, hi ha un ordre i una justícia que seran establerts al seu moment. Al final tot quadrarà.
Marta, la germana de Llàtzer, té aquesta confiança en el futur: «sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia». Però Jesús la convida a deixar de mirar l’horitzó llunyà i clavar els ulls en ell: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més».
Jesús posa en acte la resurrecció ara mateix, no la deixa per a la fi dels temps. Llàtzer va sortir a l’instant de la tomba. Per allà on Jesús passa brolla la vida. Res no queda al marge de la seva paraula vivificadora: ni el jove desorientat, ni el malalt sense esma, ni la dona cohibida, ni l’home dolorit, ni les societats trencades… Ni tan sols la mort corporal té la darrera paraula.
Escoltem la pregunta de Jesús a Marta: «¿Ho creus, això?» Escoltem també la crida de Jesús a Llàtzer: «Vine a fora». Obrim-nos a la paraula de Jesús i experimentarem el miracle d’una vida nova ja des d’ara.
Jordi Vila