La llei i la moral han de servir per encaminar i promoure el bé de les persones, no pas per ensorrar-les. Però sabem que massa sovint no és així. Encara avui dia hi ha països en què les dones adúlteres, com la d’avui a l’evangeli, són apedregades fins a la mort. Encara hi ha entre nosaltres homes que castiguen les seves dones i dones que castiguen els seus homes. Encara hi ha lleis que permeten deixar una família sense sostre i entitats que ho executen com a càstig per un impagament. I cadascú de nosaltres sabem a qui hem retirat l’amistat o fins i tot de qui ens hem venjat per qualsevol motiu.
Jesús salva la dona de les mans dels qui l’acusaven. No aprova la seva conducta, però salva la persona. Aquesta distinció tan senzilla costa molt de fer a la pràctica. El mateix llenguatge ens porta a confondre-ho tot: quan algú ha fet una cosa mal feta, diem que és dolent; quan ha fet un delicte, diem que és culpable. Confonem el “fer” amb el “ser”. Jesús salva la vida de la dona i li diu que no pequi més, no pas perquè eviti un altra condemna sinó perquè pugui trobar el camí de l’autèntica vida, que passa per la lleialtat, la fidelitat, la veritat.
Jesús salva també els acusadors de la dona. No llança els seus deixebles contra ells en una demostració de força defensiva. No els amenaça amb un càstig diví. Només els convida a posar la mirada sobre ells mateixos i aplicar-se la llei. Així podran adonar-se que, en realitat, tots estem del mateix costat. Si Déu volgués aplicar tot el pes de la llei damunt nostre, ningú no podria salvar-se.
Tots els pares volen que els seus fills siguin bons, però continuen estimant-los quan actuen malament. Així mateix Déu amb nosaltres. La llei és un gran regal que ens ha fet Déu perquè trobem el camí de la vida i de la felicitat. Quan no n’hi ha prou amb la llei, trobem un regal encara més gran, que és el perdó.
Jordi Vila