Quan la llei de Déu cau en mans dels homes ben sovint degenera en injustícia i crueltat. La llei de Déu condemna l’adulteri, és clar. És un gran mal que afecta molt greument la vida familiar i la confiança conjugal. Però, ai las, això es converteix en excusa per a provocar la mort. Ja hauríem de saber que un mal no es pot remeiar amb un altre mal, però encara massa sovint entre nosaltres justícia es confon amb venjança. I, a sobre, resulta que la condemna només recau damunt la dona. De l’home ningú en diu res. Com si no fos col·laborador necessari en el crim. Discriminació femenina present al llarg de tota la història.
Jesús ve a desencallar tot aquest món d’injustícia i de violència contra la dona. Dona temps perquè cadascun d’aquells homes que s’havien congregat amb set de sang i de mort es pugui veure en el mirall de la pròpia vida. Un per un han de reconèixer que no poden exercir una pretesa justícia en nom de Déu perquè ells mateixos són reus de pecat.
És així com la dona queda lliure de l’amenaça de mort. Però encara falta la darrera paraula, la de Jesús. Una paraula divina que sap conjugar justícia de debò i misericòrdia. La misericòrdia del “jo tampoc no et condemno” i la justícia del “no pequis més”. Déu vol anorrear el pecat i alliberar-nos així de tot el mal que provoca. Però ell no confon mai pecat i pecador. Aquella pecadora és una persona, una criatura estimada per Déu, que per damunt de tot vol rescatar-la de la seva prostració i encaminar-la cap a la veritable llibertat i la vida plena. El “ves-te’n” de Jesús a la dona té tot el goig i la frescor que sentim en obrir la porta de la gàbia d’un ocell. O, encara més, l’escalfor del sol damunt la cara d’un malalt que acaba de sortir de l’hospital o d’un reclús que surt de la presó.
Això és el que Déu vol fer amb nosaltres. Tant de bo que sapiguem omplir el nostre món cada cop més de misericòrdia, de justícia i de llibertat. Aquesta és la conversió que Déu espera de nosaltres.
Jordi Vila Borràs