Als inicis de la civilització humana, la llei del talió va ser un gran avenç en la instauració d’una justícia proporcionada, superior a la venjança sense mesura. “Ull per ull i dent per dent” vol dir que ningú està autoritzat a respondre a una agressió infligint un dany més greu que el que ha rebut. Aquesta regla tan senzilla té un corol·lari evident: no pots agredir a qui no t’ha agredit prèviament. Ningú té dret a començar una guerra. Ningú té dret a fer mal a un innocent.
L’evangeli posa en boca de Jesús un principi moral, anomenat la regla d’or, que apareix també en la majoria de les religions i els sistemes filosòfics més importants: “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin” (Mt 7,12). Tots volem ser respectats, valorats, escoltats, estimats, cuidats i ajudats. Aquesta regla ens impel·leix a tractar tothom de la mateixa manera, i així es converteix en el principi fonamental d’on brollen els drets humans.
Avui Jesús va molt més enllà. Els dos principis anteriors estan molt bé en teoria, però la història ens demostra que mai no han funcionat. Sempre hi ha hagut guerres, injustícies i desigualtats. La llei del talió i la regla d’or no poden funcionar perquè existeix el pecat. Sí, el pecat no és un concepte ideològic inventat pel cristianisme sinó una realitat omnipresent, que ho empastifa tot. Per això la justícia humana no és mai prou justa, com podem comprovar cada dia. Per això els drets humans no seran mai respectats fins que posem en pràctica la consigna de Jesús: que ens estimem els uns als altres tal com ell ens ha estimat.
Això ho diu qui ens ha ensenyat a pregar pels enemics, qui va perdonar els qui el clavaven a la creu, qui es va oferir com víctima innocent perquè els culpables fossin redimits. Jesús ens ensenya que els mals morals com la injustícia, la violència i l’odi només poden ser vençuts amb un escreix d’amor. Per això la doctrina de la no-violència concorda tant bé amb l’ànima del cristianisme: respondre al mal amb el bé, respondre a l’odi amb més amor, respondre als cops mirant als ulls, respondre al tancament amb més obertura i diàleg. Quina recepta tan pràctica, necessària i urgent en la nostra societat!
Jordi Vila Borràs