Certament el que proposa Jesús no és fàcil, però no ens podem autoexcusar dient que és impossible, que no en som capaços, que són maneres de parlar que no hem de prendre al peu de la lletra.
“Ull per ull i dent per dent” era una manera de posar límits a la venjança: quan algú et fa mal, tens dret a respondre amb un mal equivalent, mai superior. Així evitem l’espiral de violència. Però Jesús fa un salt revolucionari: diu que hem de respondre al mal amb el bé.
Les paraules de Jesús a vegades s’han malinterpretat com una crida a la inacció davant de la violència i de les injustícies. No és això. Tots tenim el dret a defensar-nos quan som atacats, i fins i tot el deure moral de protegir l’indefens.
Jo crec que aquí Jesús parla més aviat d’una situació de baralla entre dues persones. Un pega l’altre a la galta. La reacció que s’espera és que l’altre s’hi torni, i per això l’agressor es posa automàticament a la defensiva. Si l’agredit renuncia a tornar el cop i para l’altra galta, l’agressor queda desconcertat i desarmat. Probablement oblidarà el motiu de la baralla i se sentirà ridícul i avergonyit. S’adonarà que té al davant una persona molt diferent del que es pensava. Descartat l’intercanvi de cops, serà de nou possible donar una oportunitat a la paraula.
Quan som víctimes d’una agressió o d’una injustícia, neix espontàniament en nosaltres un sentiment de ràbia. Això és natural: és una reacció instintiva, involuntària, i com a tal no és pecat i no ens n’hem de sentir culpables. Però sí que hem de ser conscients que, si ens deixem arrossegar pendent avall, la ràbia desembocarà en venjança, i d’això sí que en serem culpables. Perquè això no passi, no hi ha res millor que posar la nostra mirada en Jesús. De què serveix pregar?, diem a vegades. Doncs, entre altres coses, serveix per tenir els mateixos sentiments de Jesús i aprendre a respondre tal com ell ho faria.
Tot això és vàlid a nivell personal però també a nivell social. Les presons, per exemple, no han de servir perquè els delinqüents s’hi podreixin. Les presons existeixen per a protegir la societat de la gent que fa mal, però un cop aconseguida aquesta protecció per mitjà de la reclusió dels presos, el seu objectiu ha de ser proporcionar-los els mitjans necessaris per a una rehabilitació. Això és respondre al mal amb el bé. Un altre exemple: el terrorisme és un mal injustificable, però la lluita contra el terrorisme no justifica que un estat violi els drets humans cometent crims de guerra, practicant la tortura o negant el dret d’asil als fugitius. Quan un estat fa això, està carregant de raons als terroristes, quan de fet no en tenen cap ni una. Acollir els refugiats no ha de ser entre nosaltres un tema de debat, sinó un deure moral de primer ordre.
Jordi Vila Borràs