Sé d’algú que, confiat en el seu sentit de l’orientació i en les seves bones cames, no es fa cap problema d’anar tot sol per la muntanya i d’improvisar rutes desconegudes. Quan alguna vegada no arriba al lloc desitjat, mai no diu que s’ha perdut sinó que ha fet una exploració. En canvi, el dia que va d’excursió amb altres companys gaudeix fent de guia, decidint el camí a seguir en cada cruïlla i fins i tot anticipant el que es trobaran a continuació. Així, diu, dona seguretat als qui l’acompanyen. És cert que el camí sempre sembla més llarg quan no estem segurs del que queda per venir o de si anem per la bona ruta.
D’aquí la importància de no anar sols pel camí de la vida. Tots som exploradors d’un terreny desconegut en cerca d’una meta o d’un tresor que és la trobada amb Déu. Certament el temps que passem en aquest món i les experiències que hi vivim ens serveixen d’aprenentatge i ens ajuden a progressar, però el camí que ens falta per recórrer sempre és desconegut. Necessitem qui ens acompanyi però hem de desconfiar de qui ens vulgui guiar amb excessiva aparença de seguretat. Que em perdonin els directors espirituals que exerceixen el seu ministeri amb honestedat i perícia, però en el fons hem de reconèixer que tots som guies cecs. Perquè jo, com tothom, tinc recursos per conduir una persona cap al meu terreny. Però el camí cap a Déu l’estic recorrent com qualsevol altre. Com deia sant Joan de la Creu, “para venir a lo que no sabes, has de ir por donde no sabes”. I en aquest terreny desconegut m’anirà molt bé la companyia d’un expert caminant, però no he d’oblidar que ell no ha viscut mai la meva vida ni ha arribat a la meta vers on em vol portar.
Per això crec que és molt millor parlar d’acompanyament que de direcció espiritual. I tant de bo que les paraules de Jesús als seus deixebles ens facin adonar de la necessitat que tenim de deixar-nos acompanyar en el camí de la vida. Som conscients de la necessitat que persones expertes revisin periòdicament l’estat de la nostra instal·lació de gas, del nostre vehicle, fins i tot d’aspectes tan personals com la vista, l’oïda, la dentadura o la salut en general. També ens cal revisar el nostre estat de salut espiritual amb l’ajut d’una mirada externa, perquè ningú es veu la biga del seu ull.
Crec que l’acompanyament espiritual ens ajuda especialment en dos aspectes. Un és a l’hora de prendre decisions de manera correcta: aprendre a discernir. Seguint el símil de la ruta, hi ha cruïlles en les quals és important encertar el bon camí. L’altre ajut que trobem en l’acompanyament espiritual és unificar la nostra vida: viure ben enfocats, no dispersos o travats enmig de contradiccions. “L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el seu cor, en treu fora la bondat”. Si volem que la nostra vida doni bons fruits, que les nostres accions donin bons resultats i ens facin experimentar pau i benaurança, cal que neixin d’un cor bo i sa i que es duguin a terme per mitjans adequats a l’objectiu que es pretén. Feliç aquell que es deixa acompanyar per una persona bona i experimentada, perquè podrà avançar molt i ell mateix en podrà acompanyar d’altres.
Jordi Vila Borràs