Avui dia tots som experts o víctimes del màrqueting i de la publicitat que ens estimula a comprar coses que ni tan sols sabíem que ens feien falta o a donar el nostre vot a partits que tenen la solució als grans problemes de la societat.
Quan Jesús envia els setanta-dos deixebles a anunciar l’evangeli, no hem de pensar que els vol fer vendre un producte o comprar vots. Més aviat els envia a enamorar la gent.
Tots estem capacitats per enamorar algú, encara que això requereix molta energia, estar disposats a treure el millor de nosaltres mateixos i sortir de la nostra zona de confort. Per això a mesura que ens fem grans cada cop ens fa més mandra ficar-nos en aventures. Però tots hi estem capacitats. Semblantment, fixem-nos que Jesús no envia només els dotze apòstols com a experts i mana als altres deixebles que callin i escoltin, que encara no en saben prou. N’envia un nombre considerable, segurament tots els que pot, conscient que hi ha molt a segar i els segadors són pocs.
Qui vol vendre un producte, aconseguir un vot o lligar amb una persona pot enganyar o exagerar les seves qualitats, això forma part del joc. En canvi, qui vol enamorar de debò ha de ser sincer, presentar-se tal com és, com un anyell enmig de llops. No pot pretendre tenir-ho tot previst, sap que trepitjarà terreny desconegut i que haurà de confiar en l’altra persona, per això val més que vagi lleuger d’equipatge, sense bossa ni sarró.
Algú que va pul·lulant de flor en flor lliga però no enamora. Enamorar vol dir saber esperar amb paciència per tal de donar temps que el cor de l’altre s’obri. Per això els evangelitzadors no han d’anar de casa en casa. Evangelitzar no és repartir prospectes pels carrers, sinó portar l’amor de Jesús al cor d’una persona.
I evangelitzar no és renyar, amenaçar ni fer xantatge emocional. És oferir una bona, una gran notícia amb tot el respecte per la llibertat de la persona.
Totes les comparacions tenen els seus defectes, i el paral·lelisme entre evangelitzar i enamorar no és perfecte. Jesús envia els deixebles de dos en dos, mentre que anar a enamorar de dos en dos seria terrible. L’enviament per parelles ens ha de fer pensar en el perill de l’individualisme en què caiem tantes vegades. Jesús ens dóna el manament de l’amor i ens constitueix en comunitat, per això no podem ser cristians solitaris. I encara una altra diferència: l’èxit de qui va en busca de l’amor és aconseguir que l’altra persona li correspongui; en canvi, l’èxit de l’evangelitzador és la seguretat que el seu nom està escrit en el cel.
Jordi Vila Borràs