El pobre profeta Elies fugia de les amenaces de la reina Jezabel. Se sentia esgotat després d’una llarga jornada de camí i va fer la mateixa experiència que hem fet molts excursionistes: menges una mica, beus, et relaxes una estona i les forces es recuperen. No sembla res d’extraordinari ni de miraculós, però sí que ho és si el pa i l’aigua te’ls porta un àngel. És que Elies feia un viatge que formava part de la seva missió profètica: anava a l’Horeb, la muntanya de Déu, per tal de retornar a les arrels i reviure el mateix que Moisès: l’encontre amb Déu i l’aliança de fidelitat entre Ell i el poble.
Aquests diumenges que llegim a l’evangeli el discurs del pa de vida, les primeres lectures ens presenten els aliments d’origen diví que trobem a l’Antic Testament. Diumenge passat era el mannà del desert, avui el pa i l’aigua del profeta Elies.
Tant l’un com l’altre són aliments per al camí. També l’eucaristia ho és: aliment per al camí de la nostra vida, fent ruta cap al Regne de Déu.
Quina llàstima que tanta gent entengui l’eucaristia com un punt d’arribada, i no com allò que és realment. Persones per a qui la primera comunió és l’única durant molt de temps, potser també l’última. Persones que converteixen un mitjà en un fi, l’aliment espiritual en l’excusa per a unes boniques fotos i un dia de festa.
Aliment espiritual. Per al nostre benestar físic necessitem un menjar gustós i nutritiu, també a vegades un bon descans o un massatge. Per al benestar emocional necessitem trobar-nos amb els amics, potser alguna sessió amb el psicòleg, potser anar a un concert o llegir un bon llibre. Però l’aliment espiritual és diferent. És el que ens assegura que, malgrat qualsevol xacra física o desànim emocional, continuem fent camí cap a la meta. Aquest fer camí és el que dóna sentit a les nostres vides, més enllà dels petits èxits que puguem tenir i de les dificultats que cal afrontar. Recordem sovint les paraules de l’àngel a Elies, que valen també per a nosaltres en cada eucaristia: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer».
Jordi Vila Borràs