Jesús acaba d’elegir els Dotze. El nombre no és casual. Evoca les dotze tribus que conformen el poble de Déu. I tot seguit els envia en missió a predicar l’evangeli a les ovelles perdudes d’Israel. No n’envia una porció. Dotze són els cridats i dotze els enviats. El nou poble de Déu és tot ell missioner. També ho som nosaltres.
Hi ha una idea destacada, fins al punt que es repeteix tres cops: No tingueu por. El missatge de l’evangeli no serà sempre ben rebut. No hem de ser tan il·lusos de pensar que tothom ens aplaudirà i es convertirà tan bon punt obrim la boca. Ni el mateix Jesús no ho va aconseguir.
La bona nova topa frontalment amb el pecat tan profundament arrelat en els cors humans i en els sistemes socials. Jesús mateix s’hi va trobar. Ben aviat el van seguir multituds. Però molts el van anar abandonant en veure que violava preceptes tan sagrats com el repòs del dissabte o les lleis de puresa. Una mica d’amor fratern està molt bé, pensaven, però hi ha límits que no es poden traspassar. Jesús va començar a ser vist com una amenaça, i van decidir que era millor acabar amb ell.
També avui dia hi ha aspectes del cristianisme que tenen bona premsa. L’acció caritativa és admirada i aplaudida. Encara que hi hagi una davallada, molta gent continua sol·licitant cerimònies de baptisme, primera comunió, matrimoni o funeral. I moltes famílies confien en la qualitat i l’estil educatiu de les escoles cristianes.
El problema arriba quan l’evangeli, que posa al descobert la veritat de l’ésser humà i de la seva vocació divina, es confronta amb els tabús i les ideologies que la nostra societat té per indiscutibles. Alguns són molt cristians mentre no es qüestionin els seus prejudicis racistes, xenòfobs o homòfobs. A uns altres l’evangeli els sembla una cotilla que imposa límits morals a una llibertat que ells volen absoluta, i es declaren activistes en favor del dret a l’avortament i a tota mena de pràctica sexual mentre sigui lliurement consentida. A uns altres, encara, els sembla molt bé que l’Església ajudi als pobres, però no suporten que la doctrina social denunciï la immoralitat del sistema econòmic capitalista, que es basa en el materialisme que menysprea les persones, la violència que les sotmet i l’avarícia que ens porta al col·lapse social i ecològic.
Jesús ens diu: No tingueu por. No ens hem d’acomodar a la societat, no hem d’aigualir el missatge de l’evangeli, que és provocador en més d’un aspecte. Només cal que repassem les reaccions que susciten algunes declaracions episcopals. Uns s’escandalitzen quan els bisbes reconeixen el caràcter nacional de Catalunya i els drets que això implica, altres organitzen manifestacions quan un bisbe afirma que l’homosexualitat no és la condició ideal de l’ésser humà.
No hem de tenir por, però tampoc no hem de perdre de vista el missatge central de l’evangeli. Hem estat enviats a donar testimoni de l’amor universal de Déu, no a entrar en polèmiques inacabables de caire moralista. Quan hom coneix Jesús de debò, tota la resta va caient pel seu propi pes.
Jordi Vila Borràs