Han passat dos mil anys, però l’ambició humana no ha canviat. El nostre sistema capitalista no para d’engreixar els graners dels rics. Abans les crisis econòmiques eren provocades per epidèmies, plagues, sequeres o guerres: tot causes reals que provocaven manca d’aliments o de braços per a treballar. Ara les malalties i les plagues s’han convertit en un negoci per a la indústria farmacèutica, i la guerra per a la indústria armamentística. Els aliments bàsics com els cereals es cotitzen als mercats financers, i l’aigua ja es comença a privatitzar.
Tot s’ha sofisticat de tal manera que les darreres crisis econòmiques ja no tenen una base en l’economia real sinó en els productes financers. Va ser els famós cas de les hipoteques subprime: unes hipoteques avalen uns diners que no se sostenen enlloc, i al final tot s’ensorra com un castell de cartes. En el cas espanyol s’hi va afegir la bombolla immobiliària: entre tots vam atribuir al pam quadrat un valor que ningú era capaç o estava disposat a pagar.
El pitjor de tot és que a cada crisi els perjudicats sempre són els de baix, mentre que els rics n’acaben sortint beneficiats. Quan va esclatar la crisi de l’any 2008, els grans polítics es van afanyar a declarar que calia una reforma seriosa del sistema financer perquè això no tornés a passar mai més. I mai més se n’ha sabut res de la reforma.
Vist així, el panorama sembla desolador. El problema és que cap solució tècnica no serveix perquè el problema es troba dintre del cor humà i es diu pecat. En concret, una varietat de l’egoisme que es diu avarícia.
Per això Jesús no dóna cap recepta tècnica, però ens fa capaços de trobar la veritable solució, que és la conversió del cor. No arreglarem els problemes socials amb una revolució dels uns contra els altres, sinó amb la revolució de l’amor. Així com tothom troba normal que dins una família un germà n’ajudi un altre, i això és el que es fomenta i no pas les baralles, així mateix ha d’arribar a ser normal que les empreses s’ajudin les unes a les altres, que no competeixin sinó que col·laborin. I les comunitats cristianes han de ser els laboratoris on cultivem i els nuclis des d’on escampem aquest canvi de paradigma, perquè el món en què vivim es vagi assemblant cada cop més al Regne que Jesús ha vingut a instaurar.
Jordi Vila Borràs