En acabar el discurs del pa de vida, molts deixebles de Jesús estaven escandalitzats. Es veu que Jesús no guanyava per escàndols. La gent de Natzaret se’n feia creus que el fill de Maria, la dona del fuster, se les donés ara d’enviat de Déu. Els sacerdots del temple s’escandalitzaven perquè Jesús no era de la seva casta. Els fariseus s’esquinçaven les vestidures perquè Jesús es posava per damunt de la Llei. I els deixebles s’escandalitzen quan Jesús comença a anunciar la seva mort i els diu que han de menjar la seva carn i beure la seva sang.
També avui Jesús continua essent pedra d’escàndol per a cristians i no cristians. Hi ha qui no tolera que encara hi hagi qui creu en Déu, i estan convençuts que els creients som persones fanàtiques i contràries a la raó. Hi ha qui s’escandalitza que ens diguem cristians perquè només veuen els aspectes negatius de la història de l’Església, com si no hi hagués res de positiu.
I entre nosaltres, cristians, també n’hi ha de molt propensos a l’escàndol. He vist capellans i laics escandalitzats quan la gent va començar a combregar parant la mà i va deixar d’agenollar-se a l’església. N’hi ha que s’escandalitzen perquè les dones no poden ser capellans, i altres quan veuen una dona repartir la comunió. N’hi ha que posen el crit al cel quan l’Església defensa postures morals exigents, en contra de l’avortament, de la pena de mort o del divorci, i n’hi ha que s’escandalitzen quan el papa s’obre a dialogar i a acollir tothom.
En un món com l’actual, que ofereix tantes alternatives i possibilitats, ens trobem sempre en la posició de Josuè i les tribus d’Israel a l’assemblea de Siquem. Ara hem d’escollir quin déu volem adorar. També Jesús posa els deixebles en la mateixa situació: «Vosaltres també em voleu deixar?» Segur que Pere no ho tenia tot clar i li costava acceptar algunes coses, però va fer l’opció: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna».
Jordi Vila Borràs