Avui sí que cal explicar què vol dir Jesús, perquè la nostra manera d’expressar-nos és molt diferent de la semítica, i això d’estimar Jesús més que el pare i la mare, l’esposa i els fills ens pot fer pensar erròniament que Jesús ens demana que deixem d’estimar la família. Evidentment això no pot ser.
El que vol dir Jesús és que no pot haver-hi cap aspecte de la nostra vida que quedi exempt de la nostra opció fonamental per ell.
Cap cristià pot dir: no vull que Jesús es fiqui en els meus negocis, no vull aplicar la doctrina social de l’Església a la meva economia, jo continuaré explotant els meus treballadors, o bé enganyant els meus clients, o bé fent operacions en negre.
Cap cristià pot dir: no vull que Jesús es fiqui en les meves opcions polítiques, això d’estimar-nos tots està molt bé, però els del Tercer Món que es quedin a casa seva, allà ells si prenen mal a les tanques de les nostres fronteres o si s’ofeguen a la Mediterrània.
Cap cristià pot dir: no vull que Jesús es fiqui en la meva família, jo sóc cristià però no em vull casar per l’Església, sóc cristià però no vull tenir fills… o bé, com passa en alguns països sobretot africans, sóc cristià però vull mantenir el dret a tenir més d’una dona.
Ser cristià exigeix un esforç, remar contra corrent, fer opcions pensant no pas en el propi benefici sinó en el bé comú… i això no és gaire comú! Per això ser cristià vol dir estar disposat a abraçar la pròpia creu, que no és altra cosa que imitar una miqueta el camí de la creu que Jesús va emprendre, una creu tan pesada com tots els pecats de la humanitat.
Per això ser cristià no és una opció frívola, fàcil de prendre. Cal pensar-s’ho bé i cuidar constantment el compromís adquirit. Això és el que ens diu Jesús quan posa l’exemple de la reflexió que cal abans d’emprendre la construcció d’una torre o un combat contra un exèrcit. Per això els cristians necessitem alimentar-nos i reforçar-nos espiritualment amb la pregària, la meditació, els recessos, i sobretot amb l’eucaristia de cada diumenge.
Jordi Vila Borràs