Jesús fa als deixebles un parell de preguntes sobre la seva identitat. Pere respon correctament: Jesús és el Messies. Sembla que tot va molt bé. Però aleshores es troben amb la sorprenent prohibició de dir-ho a ningú. I Pere s’ha de sentir dir Satanàs quan contradiu Jesús, que acaba d’anunciar els esdeveniments que l’esperen quan arribi a Jerusalem.
Pere i els deixebles, convençuts que eren al costat correcte de la història, esperaven una entrada triomfal a la ciutat santa, el reconeixement de totes les autoritats i del poble sencer i l’inici d’una nova era de pau, ordre i justícia divina sota l’imperi de Jesús. No els entrava al cap que els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei el poguessin rebutjar i que hagués de passar per la mort.
No fa gaire vaig veure una pintada en un mur que deia “Aquí som cristians. Mengem porc i bevem vi. Fora musulmans”. Vaig pensar que Jesús diria a l’autor de la pintada el mateix que va dir a Pere: “Fuig d’aquí, Satanàs”. Ser cristià no vol dir solament reconèixer Jesús com a Messies, ni tan sols recitar el credo sencer de dalt a baix. Ser cristià és, sobretot, tal com diu el càntic de la carta als Filipencs, tenir els mateixos sentiments que Jesucrist, el qual, essent de condició divina, es va posar al nivell d’un home qualsevol i, encara més, es va fer obedient fins a la mort, i mort de creu.
És clar que els cristians creiem que Jesús és el Messies i que només per ell rebem la salvació. Però no podem imposar aquesta fe per la força ni podem rebutjar ningú perquè no la comparteixi. No podem perquè Jesús mateix no ho va fer, i també perquè la història ens ha ensenyat tantes vegades que la imposició de qualsevol fe fa que aquesta es torni odiosa. La fe, la confiança, l’amor són realitats sublims que no es poden imposar, cal que siguin assumides lliurement. I cal saber acceptar el rebuig, com va fer Jesús, amb la convicció que la veritat s’acabarà imposant per ella mateixa i no pas per mitjà de cap força humana.
Sovint diem que els cristians hem d’evangelitzar. L’evangeli és la bona notícia de l’amor de Déu que ens allibera del pecat. Per tant evangelitzar no és imposar, coaccionar, seduir o enganyar. És estimar i alliberar tal com feia Jesús, i convidar a seguir-lo.
Darrerament les xarxes socials, i especialment Facebook, van plenes de missatges d’odi cap als emigrants i els refugiats. S’escampen tot tipus de mentides que pretenen manipular la nostra percepció perquè els arribem a veure com uns invasors, uns salvatges, uns aprofitats o uns rivals a la feina. En el fons, es tracta d’excitar els nostres instints més baixos perquè els deixem de veure com a persones que són, més o menys diferents de la majoria de nosaltres però amb la mateixa dignitat humana.
Cal dir que el racisme, la xenofòbia i el supremacisme són actituds perverses que fan molt de mal a la humanitat, i per a nosaltres cristians són pecats gravíssims. No hem de tolerar que es malparli de ningú, i menys de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat com són les minories ètniques i els refugiats, sigui per les xarxes socials, en converses de carrer o fins i tot dins de casa nostra. Recordem la reacció de Jesús: “Fuig d’aquí, Satanàs”.
Jordi Vila Borràs