És un error generalitzar la crida que Jesús fa a aquest home ric. Jesús no diu enlloc que tots els cristians ens ho hàgim de vendre tot i donar-ho als pobres. Fer això seria una irresponsabilitat i no faria un món més just i més segur.
Hi ha gent que diu: l’Església ha de donar exemple, desprendre’s de les seves riqueses i resoldre el problema de la fam en el món. Com a rector de parròquia i membre de la cúria diocesana, puc dir que l’Església no és rica. Tenim un gran patrimoni immobiliari format sobretot per temples i per rectories. Els temples són edificis singulars, molts d’ells monumentals, que no es poden vendre per fer-hi pisos o oficines i que generen moltes despeses de conservació i restauració. Les rectories sovint són edificis vells, i les que estan infrautilitzades generalment són difícils de llogar o de vendre per treure’n un rendiment econòmic. El patrimoni de l’Església és difícil de gestionar. I, quan hem de fer una despesa important, ens cal demanar préstecs als bancs, com fa tothom.
Dit això, ¿quin ensenyament podem treure de l’evangeli d’avui? En primer lloc, que ser cristià no vol dir complir els manaments i quedar-se tranquil. És clar que cal complir-los, perquè són els senyals de pista que Déu ens dóna perquè puguem tenir una vida ordenada i en pau. Però ser cristià vol dir sobretot seguir Jesús. Això vol dir que el nostre criteri d’actuació no ha de ser buscar el màxim benefici o la seguretat personal, sinó fer allò que més convingui en vistes al Regne de Déu.
Hem vist a la primera lectura que el rei Salomó no demana a Déu grans riqueses ni moltes victòries militars, sinó enteniment per poder governar bé el poble. Jesús demana a l’home ric que es vengui les possessions perquè el pugui seguir en la seva vida itinerant.
Les dues obsessions de la societat actual són la riquesa i la seguretat. Cap de les dues concorda amb l’esperit de Jesús, perquè ens posen a la defensiva i ens fan viure centrats en nosaltres mateixos.
Vivim pendents de la butxaca i del rellotge. I no està pas malament de tenir-ne. El problema és que hem de saber posar els nostres béns i el nostre temps al servei dels altres. Això val per a les persones i també per a les empreses i institucions. Les empreses són per a crear riquesa, però no per a acumular-la sinó per a distribuir-la amb justícia.
Jordi Vila Borràs