Com a molta altra gent, m’agraden les pel·lícules i les sèries de ciència ficció. Com a altra gent li agraden les de vampirs, o de l’oest, o d’espies. Això no vol dir que cregui que els extraterrestres ens visiten, o que un dia serà possible viatjar en el temps. Ara bé, moltes pel·lícules d’aquest gènere porten missatges ben reals sobre la manera de situar-nos en el nostre món. N’hi ha que presenten extraterrestres bons, i altres de molt dolents. N’hi ha que anuncien un futur de progrés inimaginable, i altres de guerra i destrucció.
Així hem d’entendre l’evangeli d’avui. Ens sorprèn molt que Jesús digui que el sol i la lluna s’enfosquiran i que les estrelles aniran caient del cel. ¿Cal creure-s’ho, això? En realitat Jesús només està fent servir un gènere literari propi del seu temps, del qual tenim altres exemples a la Bíblia: el gènere apocalíptic.
Aquí l’important no és el cataclisme còsmic. Jesús no profetitza que un dia xocarem contra un asteroide o que ens engolirà un forat negre. Això és, diguem-ne, l’extraterrestre de la pel·lícula, l’indicador del gènere literari emprat. Quin és el missatge propi de Jesús? Començaré pel final i aniré cap enrere.
«Del dia i de l’hora, ningú no ens sap res, ni tan sols els àngels ni el fill»: així doncs, deixem-nos de profecies sobre la fi del món, vinguin dels maies o dels testimonis de Jehovà. Deixem-nos també de vidents i d’horòscops, només serveixen per a enredar persones ingènues.
«El cel i la terra passaran». Cada generació tendeix a pensar que el món ha evolucionat fins arribar a la situació actual, i que ara ja tot es mantindrà estable per sempre. Però no és així. Només Déu és etern, i per això la seva Paraula no passa mai, sempre és actual.
«No passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això». No sabem quants anys més viurà la humanitat en aquest món, però sí que cadascú de nosaltres ens hem de trobar amb el Senyor al final de la nostra vida. En aquest sentit, cadascú de nosaltres viurà la seva “fi del món” particular.
I Déu ens ha donat recursos per a preparar-nos-hi, per a interpretar els senyals del seu pas per la nostra vida: els “signes dels temps”. Així doncs, no es tracta d’esperar revelacions o profecies, sinó d’obrir els ulls i fer una lectura creient i esperançada de la realitat, conscients que la història humana té un sentit i que, salvant la nostra llibertat de criatures, al capdavall és Déu qui la guia.
Jordi Vila